La dona manté l’opció de triar el mètode amb què vol avortar i, tot i que recomanem el farmacològic perquè té menys riscos, pot triar el quirúrgic. La llei preveu ampliar de la setmana 10 a la 14 l’avortament farmacològic, que en tot cas s’haurà de fer ingressada en un centre. Fins avui les intervencions per malformació del fetus es fan amb tractament farmacològic.

A la primària des del 2010 fem interrupció de l’embaràs per desig de la dona. A la primera visita amb la llevadora s’informa de les opcions d’interrupció i s’acompanya en la decisió. Les dones en estat de menys de 10 setmanes que trien un avortament farmacològic es visiten amb la ginecòloga per fer l’ecografia i datar l’embaràs. A la consulta es prenen la primera pastilla que atura l’embaràs i els donem una capsa amb medicació, que s’autoadministren en 48 hores, per fer l’expulsió a casa. Sempre recomanem que estigui acompanyada d’algun familiar.

Aquesta és una tasca del Departament de Salut, per oferir aquest tractament farmacològic fins a les 14 setmanes al màxim de centres. Els quirúrgics es continuaran enviant a centres privats, sota finançament públic.

No tenen clar que està finançat totalment i n’hi ha que amb l’angoixa busquen a internet i van pel seu compte a un centre privat. Es desconeix el protocol que prioritza la primera visita i fem mans i mànigues perquè sigui en menys d’una setmana. Abans de començar el tractament farmacològic s’han d’esperar els tres dies de reflexió.

Veiem que cada cop les dones venen abans i tenen clar que volen interrompre l’embaràs, per tant no té gaire sentit aquesta reflexió. La majoria de noies de 16 i 17 venen acompanyades dels pares i una ínfima part tenen problemes per comunicar-ho i podran beneficiar-se’n.

A primària i a l’hospital on treballo hi ha pocs objectors. Potser la nova oferta farmacològica als hospitals farà que n’hi hagi més pel territori.