El camp busca aliances a Europa
La FCAC entra en grups sectorials per a la defensa de la poma golden i l’avellana, i alhora alerta del risc que la carn i el vi quedin fora de les línies de promoció
En un any en què les empreses cooperatives han assolit una facturació màxima històrica, tancant el 2021 amb la xifra de 1.740 milions d’euros, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) impulsa des del si de diversos grups europeus accions destinades a frenar el descens de la cotització de la poma golden o per aconseguir acords que s’encaminin a una producció sostenible i de qualitat de l’avellana. Paral·lelament a aquesta aliança exterior, la federació alerta que sectors com el de la carn i el vi poden quedar exclosos de les línies europees de promoció agroalimentària. “Si sumem aquests fets a la gelada d’enguany, la més forta del segle, la situació es va complicant per a molts”, comenta Ramon Sarroca, president de la federació.
L’evolució de la campanya de comercialització de la poma golden a Catalunya preocupa. La FCAC va traslladar al plenari del Comitè Mix de Fruita i Horta, celebrat l’últim dia de maig a Lisboa, aquest neguit “perquè les cotitzacions han disminuït un 25% en relació amb la campanya anterior”: “Ens preocupa que aquest descens marqui el comportament de la propera campanya. Per això estem buscant aliances amb la resta de països productors europeus que ens permetin trobar solucions a la tendència que s’arrossega des de fa diverses campanyes i que enguany, a Catalunya, es veurà agreujada per la falta de producció d’aquesta varietat de poma com a conseqüència de les gelades, fet que significarà també menys ingressos per al productor”, explica Albert Capdevila, portaveu de fruita i horta de la FCAC.
A la reunió de Lisboa hi van participar representants de les associacions de fruita i horta d’Itàlia, França, Portugal i de la resta de l’Estat, principals productors de fruita de llavor a Europa. “El problema es troba en el fet que més de la meitat de la poma golden que es consumeix a l’Estat prové de Polònia, que té una producció molt alta, però que la ven a uns preus molt inferiors als costos de producció de la resta de països europeus. Això ens distorsiona a tots”, afirma Capdevila.
L’escull polonès.
D’altra banda, la FCAC és una de les entitats impulsores del Grup Corylus Europae per a l’avellana. Es tracta d’un projecte en què participen productors i centres de recerca dels principals països europeus que conreen aquesta fruita sec, com l’Estat espanyol, Itàlia i França, que representen gairebé el 80% de la producció europea d’avellana.
El grup s’ha creat per configurar una xarxa d’intercanvi d’informació sobre aquest fruit, per tirar endavant accions conjuntes a favor d’aquest sector i per construir una identitat comuna i promoure una producció europea d’avellanes sostenible i de qualitat.
Com a objectiu principal, “el grup pretén garantir la sobirania alimentària en l’àmbit de l’avellana i deixar de dependre de fins al 80% de les importacions”, afirma Sarroca. Europa produeix entre 50 i 150.00 tones d’avellanes, però cada any necessita importar mig milió de tones, principalment de Turquia, per abastir el mercat. La producció catalana d’aquest fruit representa el 95% del total de l’Estat “i són les cooperatives agràries les que produeixen el 65% del total d’avellana del nostre país”, concreta Sarroca.
Les plagues.
Per poder-hi lluitar, des del grup es demana treballar de manera coordinada i promoure i facilitar el reconeixement mutu de productes autoritzats. També es reclama accelerar les autoritzacions excepcionals quan siguin necessàries i aprovar un programa específic de recerca, assaigs de camp i transferència, tant de sistemes alternatius de control de les principals plagues i malalties del cultiu com dels sistemes alternatius o productes fitosanitaris per al control de nous organismes.
En aquest sentit, el grup ha recordat a la Comissió Europea que es va comprometre durant la reunió bilateral anual amb Turquia sobre el mercat de l’avellana, celebrada el setembre de l’any passat, a impulsar un pla de recerca conjunt UE-Turquia amb l’objectiu de compartir línies de recerca i informació sobre noves plagues, especialment de la xinxa asiàtica, que tant preocupa el sector.
“Els efectes del canvi climàtic també amenacen la producció europea d’avellanes i posen en risc d’abandonament del cultiu”, afirma Sarroca, que destaca que la producció d’aquesta fruita seca, “amb un dels nivells més alts del món en l’àmbit sanitari i mediambiental, és també una de les més fràgils”.
Sense visibilitat.
A més, segons Sarroca, “l’exclusió de la carn vermella i el vi de la política de promoció agroalimentària europea podria agreujar la situació d’uns sectors que, entre el 2013 i el 2019, van veure reduït el seu consum a Catalunya en un 23%, per a la carn de boví, i en un 24%, per al vi i el cava. Tenint en compte que la indústria càrnia és el principal sector agroalimentari del país i representa el 51% en volum d’exportacions del conjunt de l’Estat, el tema és, si més no, preocupant”.
Sarroca insisteix en el fet que “tant el sector ramader carni com el vitivinícola cooperatius catalans estan compromesos amb el compliment de les normatives per proporcionar a la població aliments segurs i de qualitat i que, per tant, la seva exclusió de la política de promoció per part de la Comissió Europea enviaria un missatge erroni a la societat, donant per fet que es tracta de productes no saludables ni sostenibles, i alhora posaria en risc la sostenibilitat econòmica i social d’aquests dos sectors”.
Malgrat les situacions descrites, les 193 empreses cooperatives que conformen la FCAC van assolir l’any passat una facturació històrica, que es va incrementar en 76,3 milions d’euros, un 4,6% més respecte a la del 2020. També va augmentar en un 6,2% la facturació mitjana per cooperativa i en un 7% la corresponent al soci productor.
L’Estat oblida l’oliverar català
Només al voltant de 4.000 hectàrees d’oliverar de les 110.000 que hi ha a Catalunya podran acollir-se a la nova proposta que ha fet el Ministeri d’Agricultura en relació amb l’ajut que pretén evitar l’abandonament de l’oliverar amb dificultats específiques i alt valor ambiental. Segons Antoni Galcerán, responsable de l’oliva de la FCAC, “la limitació de l’ajut només a les oliveres plantades en superfície de secà i amb una densitat màxima de 80 arbres per hectàrea pot acabar deixant fora més del 60% de les 12.000 hectàrees que el Departament d’Agricultura havia previst en un primer estudi d’impacte”. El Baix Ebre i el Montsià són les dues comarques que es veurien més afectades per la nova restricció.
Aquesta mesura se suma a la prevista al pla estratègic de la PAC, que ja excloïa la gran majoria de zones productores de Lleida i Tarragona, on es cultiva olivera arbequina i altres varietats en finques tradicionals amb una productivitat baixa. “La proposta ha d’augmentar la densitat per hectàrea fins als 90/100 arbres perquè no quedi fora la pràctica totalitat de l’oliverar català. Si no es fa, s’incrementarà el risc d’abandonament d’aquest cultiu tradicional”, afirma Galceran.
L’ajut del ministeri també es limita al cultiu de secà i amb un pendent superior al 20%. “Deixa de banda el regadiu de suport que tenim a Catalunya i també en queden exclosos tots els nostres conreus pel que fa al requisit del pendent, una antiga reivindicació de l’olivar d’Andalusia. A més, la limitació pressupostària de 27,6 milions d’euros és una xifra clarament insuficient per a un cultiu estratègic, tant a nivell econòmic, com social i ecològic, com ho és l’olivera”, incideix Galceran.
Tenint en compte que l’Estat espanyol és el primer productor mundial d’oli d’oliva, i que les cooperatives agràries catalanes elaboren el 73% del total d’oli d’oliva del país, la nova proposta del ministeri no sembla la millor decisió per al sector a Catalunya.