Les entitats que portem anys treballant acompanyant les dones i el moviment feminista en general considerem que és una bona proposta que, com tot, té molts aspectes a millorar i que sobretot requerirà voluntat política, recursos i professionals perquè sigui efectiva.

És una molt bona notícia que les dones de 16 i 17 anys puguin decidir sobre el tema com ho fan sobre la resta de qüestions sanitàries com diu la llei de l’autonomia del pacient. Posar restriccions a l’avortament només genera avortaments clandestins, com ha estat passant amb les menors més vulnerables. També és un gran avenç la supressió dels tres dies de reflexió, en què es tutelava i infantilitzava les dones des de l’administració per enviar-les a casa a pensar-s’ho uns dies més.

Segur, però s’ha de vetllar per fer-ho perquè ja es recollia a la llei del 2010 i com molts altres aspectes han quedat sobre el paper. Els avortaments són una de les intervencions sanitàries més freqüents i, per això, cal un accés universal per tal que ningú en quedi al marge i no tingui el dret garantit des dels serveis públics, sense qüestionaments ni imposicions morals o ideològiques.

Parlar de l’avortament incomoda i calen polítiques valentes. Als anys noranta es van fer campanyes amb la prevenció dels preservatius, però el 2022 encara no hem vist cap campanya institucional donant la informació clara per poder avortar. Que les dones tinguem aquest dret reconegut encara és tabú i es qüestiona per part de la societat, sobretot amb l’auge de l’extrema dreta, que posa els drets de les dones i col·lectius LGTBIQ+, i concretament el dret a l’avortament, al centre de la seva diana d’atacs polítics i no tan polítics.

Sí, però s’ha d’avançar en els protocols perquè sigui un dret efectiu i no predomini el que surt més barat, més còmode o molesti menys. El model d’atenció i acompanyament a l’avortament ha de tenir al centre les necessitats de les dones en totes les seves diversitats.