L’àmbit domèstic és una peça clau en la transició del model energètic que hem de fer, tot i que no sigui massa evident. Pensem que contaminen més les fàbriques o el trànsit de vehicles, però les llars són grans consumidores d’energia de fonts fòssils i emissores de CO2. Tenim l’enemic a casa i cal que en siguem conscients, perquè ara toca evitar que ho sigui, rehabilitant amb criteris d’eficiència. De la mateixa manera que se’ns demana que limitem l’ús del vehicle privat, també se’ns exigirà que transformem casa nostra en un lloc més amable amb el medi ambient. La certificació energètica, una eina informativa que s’ha de reconèixer que ara es té poc en compte, serà clau en els canvis de mans d’una propietat, perquè exigirà millores al comprador, és a dir, inversió. Així, si comprem una casa poc eficient, la càrrega econòmica que portarà associada farà que ens ho pensem dos cops abans de tancar l’operació. L’eficiència cotitzarà en el mercat residencial, cosa que no passa ara.

Per tot això, els propietaris espavilats aprofitaran les ajudes que estan arribant d’Europa, dins del paraigua dels NGEU, per rehabilitar els edificis. L’oportunitat no té parangó. Els 480 milions que es repartiran en tres anys a Catalunya multipliquen per molt el que l’Ajuntament va destinar al llarg de tot el període que va estar en vigor la campanya Barcelona, posa’t guapa que, no obstant això, va tenir la virtut de mobilitzar la ciutadania.

Aquesta és una de les incògnites del context actual: s’arribaran a rehabilitar els 60.000 habitatges en tres anys que la Generalitat calcula? L’èxit dependrà de molts factors, però un dels més importants és si els ciutadans fan seu aquest repte. De moment, es podria dir que ha passat força desapercebut. Molts troben a faltar una campanya de comunicació institucional: es parla molt dels fons NGEU, però menys de les accions concretes.

També es posarà a prova la nostra eficiència i rapidesa a l’hora de transformar projectes en fets, perquè intervenen moltes instàncies privades i públiques en la tramitació, aprovació, execució i control dels projectes de rehabilitació. O la maquinària està a punt i ben greixada, o podrem veure com part dels 480 milions aniran a un altre territori més eficient. Aquesta part sí que dependrà de nosaltres, i segur que sabrem estar a l’altura del repte.