El col·lapse recent de Luna ha generat un ambient d’incertesa i inquietud en els inversors dels criptoactius. Per posar en perspectiva el moment, podem destacar que abans del que ha passat el mercat dels criptoactius rondava els 1,8 bilions de dòlars i després de la caiguda va arribar als 1,2 bilions. Tot i que la capitalització total de Terra-Luna i el seu ecosistema superava els 62.000 milions de dòlars, clarament ha tingut un efecte a la resta del mercat. Tot i això, a 31 de maig, el mercat ja s’havia començat a recuperar, assolint els 1,31 bilions de dòlars.

Des de la primera transacció de bitcoin el 2009, aquest mercat ha patit esdeveniments que han tingut un gran impacte, generant volatilitats de fins i tot el 90% en períodes de temps molt curts. Aquestes correccions normalment estan vinculades a esdeveniments com el col·lapse recent de Terra-Luna.

El hackeig de Mt.Gox el 2014, les prohibicions de la Xina sobre el bitcoin i els criptoactius el 2015 i 2021, la fi de la bombolla del 2017-2018 i el mercat de les ICO, l’inici de la pandèmia… És un mercat que marca mínims consecutius més alts, especialment el bitcoin, el qual cal diferenciar de forma contundent de la resta del mercat, pel concepte i el valor que aporta com a nou actiu.

Per explicar la manera d’operar de Luna com a projecte dins el món dels criptoactius, hem de fer referència a una de les utilitats més importants que fan d’engranatge en aquest mercat. Es tracta de les conegudes com a stable coins, que tenen com a objectiu estabilitzar el seu valor amb paritat 1:1 amb monedes fiduciàries com ara l’euro i el dòlar dins el mercat dels criptoactius. El motiu de la seva existència és fer-les servir com a instrument per poder intercanviar o realitzar operacions de trading.

La raó de ser d’aquest tipus d’actius és accelerar la possibilitat de liquiditat per intercanviar-los per altres criptoactius sense que la retirada del compte bancari s’allargui en el temps, com passa ara. Altres casos d’ús de baixa adopció de moment serien usar-los com a diners i enviar o rebre fons sense necessitat d’utilitzar un intermediari de confiança, fent-ho directament sobre la blockchain que estiguem usant (la majoria ho fa sobre Ethereum). Aquest cas d’ús tindria sentit per al mercat de les remeses o de les empreses que fan transaccions internacionals.

Parlem d’una nova tecnologia que es troba en fase de proves i, per tant, els inversors han de considerar: que el criptoactiu tingui èxit i resolgui un problema (la probabilitat d’èxit actual està entre l’1% i el 3%); que el projecte fracassi i que, encara que no es tracti d’una estafa, els inversors ho perdin tot (hi ha enllistats uns 19.600 projectes); que, de partida, l’actiu sigui una potencial estafa.

A curt termini és possible que hi pugui tornar a haver retrocessos generalitzats per un pànic inicial. El bitcoin, sense ser un actiu refugi tradicional, ha demostrat que ens permet atresorar valor en llargs períodes de temps d’entre dos i tres anys. Tanmateix, els criptoactius són encara poc entesos pel públic general i veurem etapes d’especulació i volatilitat.