Ja fa més de dos mesos de l’entrada en vigor de la reforma laboral duta a terme pel Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, que estableix mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat laboral, i avui dia ja es comencen a veure les conseqüències d’aquesta nova normativa.

De l’anàlisi del nou text legal queda palès que el gran objectiu de la reforma és intentar limitar o quasi impossibilitar la contractació temporal.

En aquest sentit, un dels contractes més utilitzats fins a l’entrada en vigor de la reforma laboral era el contracte d’obra o servei, que el nou text va eliminar de l’Estatut dels Treballadors. D’aquesta manera, amb l’objectiu perseguit i amb la finalitat de buscar un substitut al contracte d’obra i servei, es va donar un nou objecte al contracte fix discontinu.

Fins a l’entrada en vigor de la reforma laboral, aquest contracte s’utilitzava principalment en el sector de l’hostaleria i el turisme, en què l’augment de volum de feina de les empreses era cíclic i es repetia durant l’any, el que s’entenia per períodes determinats intermitents durant l’any. En el nou redactat s’amplien els supòsits en què es pot emprar aquesta modalitat contractual.

La reforma laboral estableix que es pot utilitzar aquest contracte quan els llocs de treball per ocupar són de treballs de naturalesa estacional o vinculats a feines de temporada, o per a feines que no tinguin aquesta naturalesa, però que, sent de prestació intermitent, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats.

La voluntat era, doncs, intentar establir un contracte indefinit però discontinu en el temps i que tota aquella contractació temporal derivés en aquesta tipologia de contracte.

La realitat, però, és que, exceptuant els sectors que anaven utilitzant aquest tipus de contracte –com hem comentat, principalment els sectors vinculats al turisme–, la resta no el troben atractiu i es fan contractacions indefinides o temporals, si es donen les circumstàncies que permeten l’ús (molt reduït) de contractes temporals.

Per tant, un cop més, la realitat ha estat diferent del que s’esperava, ja que l’administració pretenia que aquest fos un dels contractes més utilitzats i no ha estat així.

Un altre dels problemes que està creant la reforma laboral és la contractació en l’administració pública. Amb tota seguretat l’administració pública era el sector que utilitzava més la contractació temporal (sovint de manera fraudulenta), i sobretot feia ús de l’obra i el servei determinat.

En aquest sentit, la reforma laboral ha provocat una semiparalització i una gran dificultat a l’hora de fer noves contractacions. El procediment que ha de seguir l’administració per fer una contractació de caràcter indefinit fa que esdevingui gairebé impossible, ja que la taxa de reposició no cobreix les necessitats actuals i, per tant, no tenen la capacitat de donar el servei que haurien de donar. També cal tenir en compte el procediment per aconseguir la plaça indefinida via concurs, que fa que sigui un procediment poc àgil i llarg.

Tot això provoca un envelliment, una falta de renovació i una falta de dinamisme en les plantilles laborals de les administracions públiques.

Per tant, ara com ara sembla que la reforma laboral no està donant les eines per solucionar els problemes del mercat laboral, ni pel que fa al sector privat ni al sector públic.

Caldria, doncs, que des dels partits polítics, les patronals, els sindicats i tots els actors implicats es replantegés el reial decret i es busquessin solucions al mercat laboral actual per tal de donar-li el dinamisme, la seguretat i la fortalesa necessàries perquè el conjunt de la societat tingui un futur digne i unes condicions laborals i econòmiques que contribueixin a una societat més justa i equitativa.

Lleal Tulsà Assessors