regne unit
Johnson tiba la corda amb la UE
El primer ministre presenta al Parlament una llei que canvia de manera unilateral el protocol del ‘Brexit’
Brussel·les amenaça de reactivar la demanda al Regne Unit per haver-se saltat la legislació
Les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit es van tornar a tensar ahir després que el primer ministre britànic, Boris Johnson, presentés a la tarda legislació al Parlament britànic per abandonar parts de l’acord post-Brexit que van signar el gener de 2020.
La ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss, va dir que “és una solució pràctica i raonable als problemes d’Irlanda del Nord”, que compleix la legislació internacional i que “el Regne Unit només pot progressar en les negociacions del protocol si la UE vol i per ara no vol”. La vicelíder del Sinn Féin, Michelle O’Neill, va dir que aquest moviment del govern és il·legal i que “el primer ministre va signar al final de l’acord i que ara legisla per trencar l’acord”. Per la seva banda el líder dels unionistes del DUP, Jeffrey Donaldson, va afirmar que Johnson està complint el que va prometre.
La UE va avisar ahir que reprendria accions legals contra el Regne Unit per incompliments d’acords internacionals. Maros Sefcovic, vicepresident de la Comissió Europea, va explicar que la decisió del Regne Unit d’anul·lar unilateralment el protocol és “perjudicial per a la confiança mútua i una fórmula per a la incertesa”. La seva advertència es va produir després d’una trucada telefònica amb Truss per discutir els plans del Regne Unit. La trucada no va servir de gaire.
Els advocats de la Comissió Europea estudiaran el text abans de prendre una decisió definitiva sobre si es reprendran els “procediments d’infracció” contra el Regne Unit. Els procediments es van iniciar després de la presentació del projecte de llei del mercat interior britànic el setembre del 2020, que també alterava de manera unilateral el protocol. En aquella ocasió, Johnson es va fer enrere i es van iniciar converses bilaterals, i la UE va retirar la denúncia. S’espera que la decisió sobre la represa de la demanda arribarà demà, un cop Sefcovic hagi informat els 27 ambaixadors nacionals de la UE sobre la situació. S’espera també que s’iniciï una guerra comercial entre les dues parts. El Regne Unit insisteix que el projecte de llei és legal i que el que fa és garantir el futur del Regne Unit.
Acords de pau
El protocol del Brexit és un annex del Tractat de Sortida de la UE que va ser signat per Johnson per garantir que els acords de pau a Irlanda del Nord de 1998 es continuaven complint després del Brexit i perquè el Regne Unit pogués quedar fora del mercat únic i de la unió duanera. Els acords de pau obligaven a eliminar la frontera entre el nord i el sud de l’illa d’Irlanda. L’única solució, per tant, era traslladar la frontera al mar que separa Irlanda del Nord de l’illa de Gran Bretanya, on es va establir la duana. Johnson va acceptar el protocol en contra de la voluntat dels unionistes probritànics del DUP, que creien que això era una amenaça per trencar el Regne Unit. Johnson els va sacrificar per poder tancar l’acord que va prometre i poder guanyar les eleccions de desembre del 2019, en què va arrasar.
Un cop es va consumar el Brexit, van començar les protestes del DUP, que es nega a formar govern a Irlanda del Nord fins que Johnson no elimini el protocol. Argumenta que el protocol crea una divisió que podria conduir a la ruptura del Regne Unit. Els unionistes van perdre les eleccions del 5 de maig, en què es van imposar per primer cop el republicans del Sinn Féin, que volen celebrar un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda en un futur. Fins al Brexit no es parlava de la reunificació d’Irlanda.
Fins a 52 dels 90 diputats de l’Assemblea de Stormont (el Parlament d’Irlanda del Nord), la majoria, van signar una carta enviada al primer ministre en què deien: “Rebutgem fermament la temerària nova legislació de protocol del seu govern.” Lamenten que Johnson no els representi a ells i defensen els avantatges econòmics del protocol. Entre els signants hi havia el Sinn Féin i l’SDLP, els dos principals partits republicans, i el Partit de l’Aliança, partit de centre no sectari que va ser el que més va créixer en les darreres eleccions. Només els dos partits unionistes, DUP i UUP, no la van signar. L’UUP va fer campanya a favor de la UE a Irlanda del Nord el 2016. Només el DUP va donar suport al Brexit.
Per la seva banda, el primer ministre de la República d’Irlanda, Micheál Martin, va qualificar la decisió del govern del Regne Unit de canviar el protocol de “punt baix” i “molt lamentable”.
LA XIFRA
Surt el primer vol cap a Ruanda
S’espera que avui surti del Regne Unit cap a Ruanda el primer vol amb sol·licitants d’asil. Ho va autoritzar ahir el tribunal d’apel·lació britànic, tot ratificant la decisió que va prendre la setmana passada el Tribunal Superior de Justícia britànic, en considerar que era per “interès nacional”. Organitzacions de defensa del drets dels refugiats havien denunciat la decisió. Per tant, avui sortirà el primer avió, amb onze immigrants que van entrar de manera il·legal al Regne Unit. El govern de Johnson va decidir fa uns mesos enviar a Ruanda els immigrants il·legals a canvi de diners per desanimar altres persones d’entrar al país a través del canal de la Mànega i posar fi a les màfies que trafiquen amb persones. Els nacionalistes escocesos van acusar ahir, al Parlament de Londres, el govern de tràfic estatal de persones perquè, diuen, no es garanteixen els drets bàsics de les persones a Ruanda. Més de 10.000 persones entren al Regne Unit sense papers cada any.