Jornada de gran celebració en el camp de l’astronomia després que l’últim lliurament de dades de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) hagi establert les bases d’un coneixement molt més profund de la nostra galàxia. La tercera actualització d’aquest projecte, que té una participació important de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, inclou informació astrofísica nova i millorada de gairebé 2.000 milions d’estrelles de la Via Làctia. Unes dades que permetran conèixer la nostra galàxia millor a nivell físic, químic i, fins i tot, històric. A partir d’avui, la base de dades més important sobre l’univers més proper queda oberta a la comunitat científica per fonamentar nous descobriments, però ja n’ha aportat alguns de sorprenents, com ara l’observació de tsunamis estel·lars.

Gaia és una missió llançada el 2013 per crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia i ajudar els astrònoms a reconstruir l’evolució passada de la nostra galàxia, així com a predir-ne l’evolució en el futur. Fins ara, havia fet dos avançaments d’informació, però aquest és el més complet de tots. En primer lloc, perquè aprofita dades d’una observació molt més llarga (34 mesos, entre el juliol de 2014 i el maig de 2017), després que es decidís allargar la missió més enllà del previst en veure’n l’èxit. I, en segon lloc, perquè ara la informació sobre els estels és molt més completa, en haver-ne afegit registres sobre la composició química, temperatura, color, massa, edat i velocitat radial (a la qual s’acosten o s’allunyen de nosaltres).

El nou catàleg de dades químiques, per exemple, permet veure que els astres amb més abundància de metalls es concentren al centre i al disc principal de la Via Làctia. A més, també pot destriar entre les estrelles compostes de material primordial i les que, com el nostre Sol, contenen matèria enriquida de generacions anteriors d’estels. De fet, Gaia també ha permès identificar estrelles que provenien inicialment de galàxies diferents de la nostra.

Tot plegat ha estat recollit pel satèl·lit de l’ESA amb espectroscòpia, una tècnica que descompon la llum dels astres i que revela de què estan fets.

La nau Gaia, situada a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol, ha anat escanejant del cel mitjançant dos telescopis i una càmera de mil milions de píxels fins a observar cada objecte en diferents ocasions, per tal d’aconseguir les dades científiques que permeten calcular la posició, la distància, la velocitat i les característiques físiques de cadascun d’ells.

“És un dia emocionant que esperàvem des de fa molt temps, perquè aquest catàleg obrirà les portes a una nova ciència a la Via Làctia”, assegurava cofoi el director general de l’ESA, Josef Aschbacher.

Juntament amb aquestes noves dades ja s’han publicat mig centenar d’articles científics. N’hi ha nou que se centren a explicar el gran potencial de la informació recollida per Gaia i que ara serà utilitzada per astrònoms de tot el món per fer noves troballes. “Aquests gairebé 2.000 milions d’estrelles són només un 1% de la galàxia, però igualment és el catàleg més complet fet mai. Per això hi ha un munt de gent arreu del mon esperant que l’arxiu s’obri per descarregar les dades i començar a treballar”, assegurava ahir Carme Jordi, investigadora principal del grup Gaia Barcelona a Institut de Ciències del Cosmos.

La científica catalana relatava també la descoberta d’un fenomen mai observat abans, i que va definir com “tsunamis” estel·lars. Gaia ja havia trobat estrelles amb pulsacions que les feien augmentar i reduir de mida de manera periòdica i sense perdre la seva forma esfèrica. Ara, el satèl·lit europeu ha també ha detectat altres vibracions que es poden considerar “tsunamis a gran escala”. Són oscil·lacions no radials que alteren la forma global de l’estel i el bomben. “No és un batec uniforme i sembla que hi ha moviments de material, com si fos un tsunami”, explica La doctora Jordi.

Malgrat que, d’acord amb les teories actuals, les estrelles no haurien de tenir aquesta mena de moviments a la superfície, Gaia els ha observat a milers d’estrelles. “Els terratrèmols estel·lars ens brinden molta informació sobre el funcionament intern de les estrelles. Gaia obre una mina d’or per a l’astrosismologia d’estrelles massives”, diu l’astrònoma Conny Aerts des d’un institut belga també participant en el projecte.

Del processament de les dades científiques de Gaia se n’ha ocupat un equip de 450 científics, que han inclòs informació sobre més de 800.000 sistemes binaris i 156.000 asteroides i sobre deu milions d’estrelles variables, quàsars i d’altres galàxies. Vist l’èxit, Gaia continuarà amb els ulls ben oberts. Hi haurà una quarta publicació de dades a partir del 2025 i una cinquena, no abans del 2030.