La Fiscalia Antiterrorista francesa (PNAT) ha decidit recórrer la decisió del Tribunal d’Apel·lació de París d’acordar l’alliberament condicional del pres d’ETA Ion Parot, que compleix cadena perpètua per la seva participació en diversos atemptats a l’Estat espanyol a la dècada dels vuitanta amb el comando Argala.

El recurs del ministeri públic, que s’ha conegut aquest dijous, impedeix que Parot surti de presó almenys de moment. La decisió de la fiscalia ha desencadenat una convocatòria de protestes per “bloquejar” el País Basc francès per part de col·lectius abertzales.

Un d’ells, Bake Bidea, ha qualificat d’“incomprensible” l’acció de la PNAT. Segons l’entitat, el recurs resulta “intolerable” perquè “augmenta el sentiment de persecució d’un pres que té 71 anys, ha passat la meitat de la seva vida entre reixes i la llibertat del qual no suposa cap risc ara”.

En un comunicat, Bake Bidea ha advertit del “risc real” d’“incrementar el sentiment d’humiliació” de la societat basca que des de fa més d’una desena d’anys ha construït “les condicions d’una pau duradora en un marc democràtic”. També ha alertat del perill d’“amplificar la impressió de menyspreu per l’Estat [francès] i pel seu cap [Emmanuel Macron] cap a aquest procés de pau”.

És per això que el col·lectiu ha instat Macron a intervenir amb caràcter urgent en aquest assumpte per “acompanyar” els responsables polítics i la societat civil del País Basc francès “en la dinàmica constructiva que duen a terme”.

Penes més llargues a França
Ion és germà del també pres d’ETA Henri Parot, que compleix condemna a Espanya. Va ser detingut al País Basc francès al costat d’altres dos membres del mateix comando Argala, Jakes Esnal i Frederik Haranburu just després de la captura el 2 d’abril de 1990 a Sevilla de Henri Parot.

Tots tres tenen nacionalitat francesa i en aquella època França no extradia els seus ciutadans. És per això que van ser jutjats a París i sentenciats a cadena perpètua.

Haranburu va aconseguir obtenir l’alliberament condicional al desembre de 2020, però no els altres dos condemnats, que continuen detinguts en les presons de Lannemezan (Esnal) i Muret (Parot), on van ser traslladats per estar més prop d’on viuen les seves famílies al País Basc.

En el cas de Esnal, la sala d’aplicació de penes del Tribunal d’Apel·lació de París ha de pronunciar-se el pròxim 21 de juliol sobre la seva demanda d’alliberament condicional, després d’una audiència celebrada el 19 de maig.  Aquesta decisió, com la d’Ion Parot, es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.

Dissabte passat, al voltant d’un miler de persones es van manifestar a Baiona (sud-oest francès) per reclamar l’alliberament dels dos presos. A la concentració hi van participar alguns polítics bascofrancesos, com l’alcalde de la ciutat i president de la Comunitat d’Aglomeració País Basc, el centrista Jean-René Etchegaray, o la senadora socialista Frédérique Espagnac, a més de nacionalistes.

Henri Parot va ser jutjat per l’Audiència Nacional de Madrid i condemnat a centenars d’anys per la seva participació al comando Argala. Parot continua empresonat però ja no per aquests fets (ha complert la pena) sinó perquè quan estava detingut va ser condemnat per un altre assumpte ocorregut quan estava en la presó.

Els advocats dels etarres empresonats a França amb freqüència justifiquen les seves demandes d’alliberament insistint que si haguessin estat capturats a Espanya ja serien al carrer.