La Fis­ca­lia Anti­ter­ro­rista fran­cesa (PNAT) ha deci­dit recórrer la decisió del Tri­bu­nal d’Apel·lació de París d’acor­dar l’alli­be­ra­ment con­di­ci­o­nal del pres d’ETA Ion Parot, que com­pleix cadena perpètua per la seva par­ti­ci­pació en diver­sos atemp­tats a l’Estat espa­nyol a la dècada dels vui­tanta amb el comando Argala.

El recurs del minis­teri públic, que s’ha cone­gut aquest dijous, impe­deix que Parot surti de presó almenys de moment. La decisió de la fis­ca­lia ha des­en­ca­de­nat una con­vo­catòria de pro­tes­tes per “blo­que­jar” el País Basc francès per part de col·lec­tius abert­za­les.

Un d’ells, Bake Bidea, ha qua­li­fi­cat d’“incom­pren­si­ble” l’acció de la PNAT. Segons l’enti­tat, el recurs resulta “into­le­ra­ble” perquè “aug­menta el sen­ti­ment de per­se­cució d’un pres que té 71 anys, ha pas­sat la mei­tat de la seva vida entre rei­xes i la lli­ber­tat del qual no suposa cap risc ara”.

En un comu­ni­cat, Bake Bidea ha adver­tit del “risc real” d’“incre­men­tar el sen­ti­ment d’humi­li­ació” de la soci­e­tat basca que des de fa més d’una desena d’anys ha cons­truït “les con­di­ci­ons d’una pau dura­dora en un marc democràtic”. També ha aler­tat del perill d’“ampli­fi­car la impressió de menys­preu per l’Estat [francès] i pel seu cap [Emma­nuel Macron] cap a aquest procés de pau”.

És per això que el col·lec­tiu ha ins­tat Macron a inter­ve­nir amb caràcter urgent en aquest assumpte per “acom­pa­nyar” els res­pon­sa­bles polítics i la soci­e­tat civil del País Basc francès “en la dinàmica cons­truc­tiva que duen a terme”.

Penes més llar­gues a França
Ion és germà del també pres d’ETA Henri Parot, que com­pleix con­demna a Espa­nya. Va ser detin­gut al País Basc francès al cos­tat d’altres dos mem­bres del mateix comando Argala, Jakes Esnal i Fre­de­rik Haran­buru just després de la cap­tura el 2 d’abril de 1990 a Sevi­lla de Henri Parot.

Tots tres tenen naci­o­na­li­tat fran­cesa i en aque­lla època França no extra­dia els seus ciu­ta­dans. És per això que van ser jut­jats a París i sen­ten­ci­ats a cadena perpètua.

Haran­buru va acon­se­guir obte­nir l’alli­be­ra­ment con­di­ci­o­nal al desem­bre de 2020, però no els altres dos con­dem­nats, que con­ti­nuen detin­guts en les pre­sons de Lan­ne­me­zan (Esnal) i Muret (Parot), on van ser tras­lla­dats per estar més prop d’on viuen les seves famílies al País Basc.

En el cas de Esnal, la sala d’apli­cació de penes del Tri­bu­nal d’Apel·lació de París ha de pro­nun­ciar-se el pròxim 21 de juliol sobre la seva demanda d’alli­be­ra­ment con­di­ci­o­nal, després d’una audiència cele­brada el 19 de maig.  Aquesta decisió, com la d’Ion Parot, es pot recórrer davant el Tri­bu­nal Suprem.

Dis­sabte pas­sat, al vol­tant d’un miler de per­so­nes es van mani­fes­tar a Baiona (sud-oest francès) per recla­mar l’alli­be­ra­ment dels dos pre­sos. A la con­cen­tració hi van par­ti­ci­par alguns polítics bas­co­fran­ce­sos, com l’alcalde de la ciu­tat i pre­si­dent de la Comu­ni­tat d’Aglo­me­ració País Basc, el cen­trista Jean-René Etc­he­ga­ray, o la sena­dora soci­a­lista Frédérique Espag­nac, a més de naci­o­na­lis­tes.

Henri Parot va ser jut­jat per l’Audiència Naci­o­nal de Madrid i con­dem­nat a cen­te­nars d’anys per la seva par­ti­ci­pació al comando Argala. Parot con­ti­nua empre­so­nat però ja no per aquests fets (ha com­plert la pena) sinó perquè quan estava detin­gut va ser con­dem­nat per un altre assumpte ocor­re­gut quan estava en la presó.

Els advo­cats dels etar­res empre­so­nats a França amb freqüència jus­ti­fi­quen les seves deman­des d’alli­be­ra­ment insis­tint que si hagues­sin estat cap­tu­rats a Espa­nya ja serien al car­rer.