L’empresariat català no es cansa de reclamar millores urgents a les carreteres catalanes. De fet, patim d’un mal endèmic de manca d’inversió en infraestructures, d’un greuge continuat que es confirma any rere any, sigui quin sigui el govern de l’Estat que en cada legislatura ens promet un canvi. Fa poc hem sabut que Catalunya és la comunitat autònoma amb el grau d’execució més baix dels pressupostos d’inversió en obra pública de l’Estat del 2021. L’any passat, el grau d’execució de la inversió de l’Estat va ser només del 36%, molt inferior a la mitjana estatal regionalitzada (68%) i lluny del 184% que ha assolit la Comunitat de Madrid.

Aquests dies es parla molt de les cues i els accidents a l’AP-7 i es focalitzen molt en els efectes de l’aixecament dels peatges i massa poc en la manca d’inversions i els errors de planificació.

Ara que es veu a venir el col·lapse del pont de Sant Joan i de l’estiu, s’ha posat en marxa un pla de xoc que només pot aspirar a pal·liar en part una cadena de greuges i errors que ve de fa molts anys. Entre les mesures proposades, la de reduir la velocitat a les vies ràpides és, d’entrada, un contrasentit i al mateix temps la constatació d’un fracàs. És una solució d’urgència per quan no s’han fet els deures i s’han de mirar d’evitar mals majors. Em refereixo a les víctimes a les carreteres, que no ens podem permetre que continuïn augmentant.

Quan es va anunciar l’aixecament dels peatges, la Cambra de Comerç de Girona, la Diputació de Girona i Asetrans vam realitzar un estudi previ per definir una estratègia conjunta de mobilitat (L’alliberament de peatges a l’AP-7. Efectes, reptes i oportunitats), establint les infraestructures i actuacions que són necessàries per al bon funcionament del nou model de gestió de la xarxa viària, atenent els efectes que calia esperar. Entre les propostes es destacava la creació de noves sortides al llarg de l’AP-7, la millora dels enllaços, que en el nou escenari de gratuïtat de l’autopista no són eficients i, sobretot, el necessari desdoblament de l’N-II.

La realitat confirma, i fins i tot supera, l’increment de vehicles que preveiem a l’AP-7 alliberada. Un increment d’un 40% del trànsit en alguns trams i una concentració del 20% de totes les víctimes mortals de Catalunya al llarg de l’AP-7 són xifres per prendre’ns molt seriosament la necessitat d’actuacions de gran abast. Considerem que aquestes mesures en cap cas han de comportar la instauració de nous peatges (sembla que hi ha molts interessos fent pressió per aquesta banda!), sinó per actuacions que permetin fer un manteniment adequat, una millor distribució del trànsit per altres vies i la supressió dels colls d’ampolla.

El corredor viari de Girona, compost per l’AP-7 i l’N-II/A-2, és un element estructurador de la mobilitat del territori. Per la seva posició estratègica, el tram gironí de l’autopista esdevé el punt de connexió entre Europa i la península Ibèrica. No ens podem permetre tenir-lo en l’actual estat.

Cal tenir en compte que, amb la gratuïtat, els conductors han deixat de ser els finançadors per passar a ser-ho el conjunt dels contribuents del país a través dels recursos públics. Atesa la importància de les infraestructures viàries, cal aplicar un model de finançament que garanteixi a llarg termini un equilibri entre finançament i manteniment i entre utilització i sostenibilitat.

Les intervencions que es proposaven a l’estudi sobre l’AP-7 encara no han estat incloses en els pressupostos de l’Estat. El nou secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports de l’Estat, Xavier Flores, bon coneixedor de la realitat viària catalana, va assumir una bona part de les propostes del document de les institucions gironines. Confiem que el coneixement dels dèficits acumulats des de la seva tasca anterior al Departament de Territori li permeti agilitzar tots aquests projectes.

El vespre del 31 d’agost del 2021 Catalunya va passar a tenir més quilòmetres de via ràpida gratuïts que de pagament. Va ser una data històrica. Això posava fi a un gran desequilibri respecte a la resta del territori espanyol quant a vies d’alta capacitat de pagament. Però ara cal, amb la màxima urgència, optimitzar i mantenir en bon estat aquestes vies.