L’aeroport del Prat anticipa un estiu complicat per la “massificació” del trànsit aeri post covid i la “poca preparació” de les empreses del sector per recuperar el 100% dels empleats abans de la temporada alta. La situació és millor que la d’aeroports com Amsterdam, Frankfurt o Londres, però les plantilles “comencem a patir molt i no hem arribat a l’estiu”, ha advertit a l’ACN el responsable del sector aeri d’UGT, José Ramírez. Els sindicats denuncien manca de personal “generalitzada”, des del ’handling’ fins als controls on la policia espanyola enfronta un augment de gestions de passaports pel Brexit. Al seu torn, les companyies aèries anticipen retards en un estiu programat “a màxima capacitat” però amb menys plantilla.

En les últimes setmanes, els aeroports europeus han viscut jornades de cancel·lacions massives i retards constants per falta de personal després dels acomiadaments massius d’empleats fixos. Encara que la situació sigui pitjor en altres aeròdroms “ens trobem amb un efecte ’boomerang’ que ens retorna el problema a Barcelona”, diu Ramírez.

Als aeroports catalans, els ERTO han protegit les plantilles fixes i la problemàtica se centra a recuperar els empleats temporals, que fa dos anys representaven la meitat del total.

Una setmana abans de l’inici de l’estiu, els empleats del sector constaten que el creixement de la demanda de vols tant de viatges com de negocis “ha agafat el sector per sorpresa” i “poc preparat”. “La indústria ja preveia que el 2022 començaríem a sortir de la pandèmia, però no tan aviat”, ha assegurat Javier Fernández-Picazo, secretari del sindicat de pilots Sepla, que puntualitza que la recuperació dels nivells del 2019 es materialitzarà el 2024.

Empreses com Ryanair es troben “curts de personal” i es troben amb dificultats per cobrir vacants, deixant mig buits els cursos de formació del personal, explica la secretaria general de la secció sindical d’USO a la companyia irlandesa, Lidia Arasanz.

En el cas dels pilots, també s’ha detectat un descens de treballadors tot i que més petit que en altres feines del sector com les del handling. Les jubilacions no s’han cobert perquè “la indústria és molt prudent a l’hora de fer contractacions” enmig d’una crisi econòmica amb preus alts de combustible”, assegura el representant de Sepla..

Així doncs, les empreses estan “programant a màxima capacitat amb menys avions i tripulació de reserva que el 2019”, resumeix Fernández-Picazo, fet que tensa molt més l’operativa pel conflicte del trànsit aeri o meteorologia adversa.

Els treballadors tenen present el caos operatiu que es va viure el 2017 a l’aeroport del Prat i reclamen a les empreses que més hi treballen com Vueling “reforços immediats de plantilla. “Fem una crida per poder atendre bé els passatgers”, reclama Ramírez.

La falta de personal i les males condicions de feina és un dels motius que ha portat a la plantilla d’una de les empreses que més viatgers mou a l’Estat –Ryanair- a declarar-se en vaga els dos primers cap de setmana d’estiu.

Per la seva banda, les companyies aèries anticipen retards però relativitzen la possibilitat de problemes operatius greus. Fonts de Ryanair i de Vueling consultades per l’ACN asseguren que operaran tots els vols previstos per l’estiu i que la manca de personal no provocarà cancel·lacions, com ha passat a l’alemanya Lufthansa. Ara bé, adverteixen que poden haver-hi retards.

No només les companyies aèries encaren la temporada alta amb un gran volum de feina, també els cossos policials s’han trobat amb menys efectius dels necessaris per controlar els passaports dels passatgers de fora de l’espai Schengen, on recentment s’hi ha afegit una de les masses de turistes que més passa pel Prat, els britànics, amb motiu del ’Brexit’.

Les cues que ja s’han viscut en aquests controls han provocat crítiques del sector econòmics vinculats al turisme, que han reclamat l’Estat que actuï i reforci els filtres. “No entenem com s’han produït les situacions que s’han produït les últimes setmanes. Hi ha hagut un tema de falta de previsió”, explica a l’ACN la directora del gabinet d’estudis en infraestructures de la Cambra de Barcelona, Alícia Casart.