Bèlgica ha retornat aquest dilluns als seus familiars l’històrica dent de l’heroi de la independència i ex-primer ministre del Congo Patrice Lumumba, assassinat el 1961.

La Fiscalia Federal ha lliurat la dent als tres fills de Lumumba –François, Juliana i Roland- en presència del primer ministre congolès, Jean-Michel Sama Lukonde. L’única resta coneguda del líder africà volarà dimarts a la nit cap al seu país natal, on emprendrà un periple commemoratiu fins a la seva inhumació el 30 de juny al Memorial Patrice Emery Lumumba de Knsasa.

El primer ministre belga, Alexander de Croo, també ha estat present a la cerimònia, en la que ha presentat les seves “disculpes” i ha assegurat que el seu govern denuncia sense ambages la colonització, com a sistema de governança i ideològic”. De Croo ha expressat el seu “més profund pesar per les ferides” d’un règim colonial “basat en l’explotació i la dominació”, les mateixes paraules que el rei Felip ha traslladat als fills de Lumumba en una reunió abans de l’acte.

La restitució arriba sis dècades després del crim, en un nou esforç per redimir el brutal passat colonial de Bèlgica. El 1960 Lumumba era el primer cap de govern del Congo independent i flitejava amb l’òrbita soviètica per aplacar els moviments secessionistes al sud del país, que s’acabava d’emancipar de Bèlgica.

Assassinat i desaparició
Brussel·les i Washington no volien que el nou país caigués sota la influència de Moscou i Lumumba va ser eliminat. Al setembre de 1960, el president congolès Joseph Kasa-Vubu va anunciar la destitució del qui va ser primer ministre durant els primers 67 dies d’independència i va ordenar la seva detenció.

Lumumba va ser arrestat, empresonat, torturat i, finalment, executat al costat de dos dels seus lloctinents, el 17 de gener de 1961, en un bosc de la regió separatista de Katanga, amb la complicitat d’oficials belgues i d’agents de la CIA nord-americana, que ja havien intentat eliminar-lo abans amb pasta de dents enverinada.

El cos del fundador del Moviment Nacional Congolès va ser trossejat i dissolt en àcid perquè no en quedés cap vestigi. Però un dels policies belgues encarregats de fer desaparèixer el cadàver, Gerard Soete, va arrencar dues dents i les va conservar coma “trofeus de caça”, segons relataria més tard.

Soete va guardar el secret durant gairebé quatre dècades i només el va revelar el 1999, un any abans de morir. La seva confessió va obrir la porta a investigacions judicials encara no resoltes al voltant d’un crim pel qual Bèlgica ha admès formalment la seva “responsabilitat moral”.

El 2016 la fiscalia belga va escorcollar la casa del policia i va trobar una dent, l’única resta de Lumumba de la qual es té constància, tot i que la família sospita que una segona dent i la falange d’un dit encara són a Bèlgica.

Amb la investigació judicial encara en curs, i com en cadascun dels molts gestos que l’exmetròpoli ha dirigit els últims anys cap a la seva excolònia, la qüestió de les possibles indemnitzacions econòmiques sobrevola el lliurament de les restes de Lumumba.

Divendres passat, Roland Lumumba va dir a Brussel·les que “les reparacions financeres les deixem per a la Justícia”. “Si n’hi ha, les acceptarem, però aquest no és el nostre combat”, va afegir.

La família del polític africà va denunciar fa anys disset belgues que presumptament havien participat en l’assassinat, dels quals només en queden vius dos. “Esperem tenir el resultat abans de la seva mort”, va reclamar.

Segons ell, el lliurament de la dent del seu pare marca “la fi d’una època, però ara cal construir la següent”.