Durant més de 30 anys, la malastrugança va marcar el cas de la noia de Portbou, però el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, l’atzar es va conjurar amb la bona sort. Una dona italiana que viu a Bolzano estava de visita a casa de familiars seus a Viena. La dona, que de moment no vol que es desveli el seu nom, feia sobretaula després de sopar amb la família. Van posar la tele, van veure que feien una pel·lícula que van considerar dolenta i van canviar de canal. Els va sortir el programa Ungelöst, del canal privat ATV. No l’havien vist mai, però el van deixar perquè semblava que durava poc i volien anar a dormir aviat. Aquell dia explicaven la misteriosa història de la noia de Portbou, trobada penjada el 1990 i mai identificada, i posaven les imatges que els havia cedit el programa Crims, que encara no havia emès el seu capítol a TV3. La dona, que havia treballat 30 anys com a administrativa al servei de protecció civil d’Itàlia, va veure la imatge de la noia i de cop va dir a la seva filla: “És aquella noia de Lana.” La dona, que n’ha explicat tots els detalls a Crims, en aquell moment no en recordava el nom, però recordava el cas i que la noia era de Lana, molt a prop de Bolzano, i que li semblava que havia desaparegut de Florència. Va quedar impactada. Era un cas que, segons recordava, al principi havia sortit molt als mitjans i a mesura que va passar el temps se’n va deixar de parlar. Però ella ho recordava. La filla li va dir que no podia ser. Però ella recordava molt bé el cabell peculiar (molt voluminós i de color castany) de la noia de Lana. Com el de les fotos de la noia de Portbou que mostraven a la televisió. Van buscar documentació del cas per internet amb el mòbil i van trobar una notícia del diari de Bolzano del 2011 i llavors en va recordar bé el nom: Evi Rauter. “Quan vaig veure com anava vestida i que la roba coincidia amb les fotos que sortien al programa, em vaig acabar de convèncer. Era ella.” Recorda que van estar mirant quina distància hi ha entre Portbou i Lana (uns 1.100 km) i en aquell moment no va creure oportú contactar amb la família perquè no n’estava segura al 100%. Aquella nit va dormir sense desvetllar-se, l’endemà va tornar a recordar la noia de Lana i va decidir que esperaria a actuar quan hagués tornat a casa. I el dia 25 va contactar amb el programa, els va donar la informació (clara i concisa) i els va demanar que la mantinguessin informada. I el 2 de maig li van trucar per dir-li que estava confirmat. Gràcies a ella havien trobat Evi Rauter, la noia que feia 32 anys que buscaven a Lana, i s’havia posat nom a la noia de Portbou, que feia 32 anys que era un cadàver no name (NN). La providència va fer que aquesta dona, que té una memòria excepcional, tal com fins i tot li han diagnosticat els metges, fos al lloc oportú en el moment oportú i la veiés. La va recordar 32 anys després per les fotos, perquè ella no coneixia de res Evi Rauter ni ningú de la seva família. Ara, no li faria res poder-los conèixer.