El Regne Unit va viure ahir la vaga ferroviària més important des de fa més de trenta anys, des de l’època de Thatcher. Una vaga que afecta 50.000 treballadors del sector ferroviari i tretze companyies de trens. Només van funcionar el 20% dels combois i això va provocar un caos del transport a tot el país. Es tracta del primer dia dels tres d’aturada convocats. Els pròxims seran dijous i dissabte, tot i que hi ha previstos retards per al dia d’avui.

La vaga ha estat convocada pel principal sindicat dels treballadors ferroviaris, RMT, que protesten per les retallades de personal i exigeixen una pujada dels sous que estigui en línia amb la inflació. La inflació aquest any al Regne Unit és del 9%, la pujada més gran en quaranta anys, i s’espera que pugi fins a l’11% aquest any, segons la previsió del Banc d’Anglaterra. El sindicat RMT demana un augment dels sous del 7%. Per ara, el govern només ofereix una pujada del 2%. El sector ferroviari està semiprivatitzat i el govern té l’última paraula en molts aspectes. La factura de la compra pujarà 380 lliures (443 euros) per persona aquest any, segons la firma d’anàlisi de dades Kantar. Només en las últimes quatre setmanes els preus dels productes bàsics han pujat un 8,3%, la pujada més important en quinze anys. Una enquesta publicada ahir concloïa que el 58% dels ciutadans creuen que la vaga està justificada i el 66% creuen que el govern hauria pogut fer més per evitar-la.

Aquesta vaga és un problema més per a Boris Johnson. El ministre de Transport, Grant Shapps, va atacar ahir el sindicat RMT i va dir que la vaga és innecessària. El líder dels liberals demòcrates, Ed Davey, va acusar Johnson i Shapps de falta de planificació per minimitzar l’impacte de la vaga. “Els ministres del govern ara estableixen i acorden directament els pressupostos i les polítiques estratègiques de les companyies ferroviàries, així que no poden simplement rentar-se les mans de cap responsabilitat: els gestors ferroviaris només tenen un marge de maniobra modest en les seves negociacions”, va dir.

També dins del Partit Laborista es va produir una rebel·lió contra el seu líder, Keir Starmer. Diversos parlamentaris de l’ala més d’esquerres van desafiar Starmer, que s’oposa a la vaga, i es van unir a l’aturada. La situació es va extremar a Londres perquè s’hi va sumar una vaga de metro i la majoria de treballadors van treballar des de casa.