El Congrés dels Diputats va viure un episodi que ja s’ha produït en altres ocasions quan s’ha retirat la paraula per haver utilitzat llengües cooficials i reconegudes com el català, el basc i el gallec. Ahir va ser el vicepresident primer de la mesa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, qui la va retirar als diputats Montserrat Bassa, d’ERC; Míriam Nogueras, de Junts; Mertxe Aizpurua, de Bildu; Albert Botran, de la CUP, i Néstor Rego, del BNG, després d’amonestar-los tres vegades i en el context de la defensa de la proposició no de llei per a la reforma del reglament del Congrés perquè s’hi pugui intervenir i presentar documents en aquestes tres llengües. La iniciativa, presentada per les formacions independentistes i sobiranistes –ERC, JxCat, el PDeCAT, la CUP, el PNB, Bildu i BNG– i que tenia el suport d’Unides Podem, Més País i Compromís, no va acabar prosperant perquè el PSOE es va aliar amb el PP, Vox i Cs i ho va acabar impedint.

Una posició, la dels socialistes, que divergeix de la que van mantenir el setembre passat al Senat, quan van donar suport a la proposta de JxCat per augmentar l’ús d’aquestes llengües en el ple i també en les comissions, tot i que la ponència de la llei continua sense activar-se.

Les formacions que hi donaven suport van denunciar el vet a les llengües cooficials llegint un manifest conjunt al pati de la cambra baixa després de l’episodi. El text alerta que el futur de les llengües cooficials és “crític” i defensa la necessitat que es puguin fer servir en tots els àmbits. “El Congrés és un clar exponent d’aquesta situació de privilegi per al castellà”, diu el manifest, que argumenta que reconèixer-les com a vàlides “és un acte de justícia”. Recorden que l’ús de les llengües és un dret que reconeix la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries aprovada pel Consell d’Europa el 1992 i denuncien que el seu ús social és “preocupant”, coincidint amb “una ofensiva del supremacisme lingüístic espanyol”.