L’audiència del comitè de la Cambra de Representants del Congrés nord-americà que investiga l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 va emfasitzar ahir la pressió que va exercir l’aleshores president, Donald Trump, per canviar els resultats de les eleccions presidencials del 2020. La sessió d’ahir es va centrar en els esforços del cap de la Casa Blanca per fer que els responsables dels estats on la victòria de Joe Biden era més ajustada rebutgessin paperetes de votació o oferissin un resultat favorable als seus interessos als responsables del Congrés que havien de determinar formalment el guanyador de les eleccions a la presidència.

Els membres del comitè van relatar com diversos seguidors de Trump van amenaçar funcionaris electorals d’alguns estats i, fins i tot, familiars seus, si rebutjaven ajudar el president sortint a rectificar la seva derrota electoral. “Vam rebre més de 20.000 correus electrònics i desenes de milers de missatges de veu i de text que van saturar les nostres oficines fins al punt que no podíem treballar, si més no, comunicar-nos”, va explicar el president de la Cambra de Representant de l’estat d’Arizona, Rusty Bowers. El polític, que havia fet campanya per Trump el 2020 i desitjava que fos reelegit, va explicar que l’assetjament va ser continu, amb manifestacions al davant de casa seva, enfrontaments amb els veïns, amenaces i insults, que no es van aturar tot i que la seva filla tenia una malaltia greu. “Va ser inquietant”, va resumir.

Segons el comitè de la Cambra de Representants, de majoria demòcrata, les acusacions falses de frau electoral expressades pel cap de la Casa Blanca van conduir a l’assalt del Capitoli. Trump nega totes les acusacions, que atribueix a una “cacera de bruixes”.