El govern del primer ministre britànic, Boris Johnson, preveu presentar demà, dimecres, en el Parlament un projecte de llei que permetrà als jutges del Regne Unit no implementar algunes decisions i jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La nova Llei de Drets farà explícit que la màxima instància judicial en qüestions de drets humans és el Tribunal Suprem del Regne Unit i que les mesures cautelars dictades pel Tribunal d’Estrasburg, com les que van bloquejar la setmana passada la deportació de demandants d’asil a Ruanda, no seran vinculants.

El ministre de Justícia i viceprimer ministre britànic, Dominic Raab, ha assegurat en un comunicat previ a la publicació de la llei que la seva intenció no és retirar al Regne Unit de la Convenció Europea de Drets Humans, el compliment dels quals garanteix el TEDH, una cort internacional aliena a la Unió Europea fundada en 1959.

La nova legislació permetrà als jutges ignorar decisions del TEDH preses a través de l’anomenada “Regla 39”, que el tribunal europeu defineix com a “mesures urgents que, d’acord amb les pràctiques establertes per la Cort, s’apliquen només quan existeix risc imminent de mal irreparable”.

“La Llei de Drets enfortirà la nostra tradició britànica de llibertat, al mateix temps que injectarà una saludable dosi de sentit comú en el sistema”, ha justificat Raab.

El Tribunal d’Estrasburg va congelar la setmana passada les primeres deportacions de sol·licitants d’asil des del Regne Unit a Ruanda, que ha arribat a un acord amb Londres per a avaluar aquestes demandes i oferir empara en el seu territori als qui consideri refugiats legítims.

Després d’aquesta decisió, diversos diputats conservadors van exigir al primer ministre, Boris Johnson, que el país abandoni la Convenció Europea de Drets Humans. A aquest respecte, un portaveu del cap de govern va assegurar que “totes les opcions estan sobre la taula”.

La nova llei facilitarà així mateix la deportació d’estrangers convictes, en restringir les circumstàncies en la qual poden al·legar el seu dret a la vida familiar per a impedir el seu trasllat al seu país d’origen.

Rebaixarà també les barreres per a incrementar l’ús de centres d’internament segregats per a extremistes, en limitar les apel·lacions basades en el seu dret a la socialització.

El Ministeri de Justícia va subratllar al mateix temps que la llei recolzarà la llibertat de premsa en endurir les condicions perquè els jutges puguin obligar els periodistes a revelar les seves fonts.