El Parlament Moldau ha prorrogat aquest dijous 45 dies més l’estat d’emergència decretat al país arran de la invasió russa de la veïna Ucraïna.

L’estat d’emergència permet a la Comissió per a Situacions d’Excepció intervenir ràpidament i, en cas de necessitat, prendre decisions més enllà el que estableix el marc legal actual, per garantir l’abastiment energètic per a tots els ciutadans i la seguretat energètica de l’Estat.

La mesura ha rebut el suport de 59 diputats del governant Partit Acció i Solidaritat i el rebuig de l’oposició, gairebé la totalitat de la qual ha abandonat el plenari.Set diputats del Bloc dels Comunistes i Socialistes i 2 del partit Shor hi han votat en contra.

“Mentre la guerra a Ucraïna creï riscos a Moldàvia, vinculats a la seguretat, als fluxos migratoris, als preus dels combustibles, haurem de reaccionar i prendre mesures ràpides”, ha declarat la primera ministra moldava, Natalia Gavrilita, citada per Unimedia.

Moldàvia va introduir l’estat d’emergència el passat 24 de febrer, el mateix dia que Rússia va llançar la campanya militar contra Ucraïna, per un període de 60 dies, que a l’abril va ampliar dos mesos més.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’ha mostrat confiat que el seu país obtingui “avui o demà” l’estatus de candidat a membre de la Unió Europea (UE) i ha albirat una Ucraïna “amb un nou futur com a part de la família europea” per a les pròximes generacions.

“Aquesta és la nostra elecció, la nostra visió de futur pel bé dels nostres fills. Volem construir un país que sigui part de la UE”, ha afirmat aquest dijous el president ucraïnès en una intervenció per videoconferència amb estudiants de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Zelenski s’ha mostrat optimista sobre la possibilitat que Ucraïna es converteixi aquesta setmana en candidata a Estat membre de la UE i ha ressaltat que els ucraïnesos “han sacrificat molt per això”.

Ha insistit que integrar-se a la UE és la millor garantia de seguretat per al seu país, condemnat a viure “amb un veí que probablement voldrà tornar a atacar-nos en 20 o 25 anys”, ha dit en referència a Rússia, que va envair Ucraïna fa gairebé quatre mesos i ha desencadenat una dura guerra concentrada ara en l’est del país.

La Unesco ha pogut verificar que almenys 152 monuments o llocs històrics protegits d’Ucraïna han estat malmesos com a conseqüència de la invasió russa, uns 60 més que en la seva anterior avaluació.

Els experts de l’organització han comprovat que 70 edificis religiosos, 30 històrics, 18 centres culturals, 15 monuments, 12 museus i 7 biblioteques han estat parcial o totalment destruïts pels combats. La regió de Donetsk, amb 45 llocs afectats; a de Khàrkiv, amb 40, i la de Kíiv, amb 26, concentren tres quartes parts dels danys.

La directora general de l’agència de l’ONU per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, Audrey Azoulay, ha recordat que “el patrimoni cultural, en totes les seves formes, no pot ser considerat un objectiu” de la guerra”.

L’agència ha adoptat una sèrie de mesures per prevenir la destrucció de llocs protegits i assessora els professionals per inventariar i evitar al màxim els danys. A més, ha identificat alguns refugis per als objectes que poden ser traslladats i n’han reforçat els dispositius antiincendis.