“És un dia trist per al tribunal i per al país.” Així va resumir el president dels EUA, Joe Biden, la jornada d’ahir, després que el Tribunal Suprem va anul·lar la històrica sentència que va atorgar protecció de rang constitucional al dret d’avortar el 1973, coneguda com a “Rode contra Wade”.

Amb un posat seriós i des de la Casa Blanca, Biden va lamentar que aquest dictamen significa que “la salut i la vida de les dones d’aquesta nació estan ara en risc”. “El tribunal ha fet el que mai s’havia fet abans: eliminar expressament un dret constitucional que és tan fonamental per a tants nord-americans”, va lamentar. Davant d’aquest panorama, va exigir al Congrés que actuï aviat per protegir aquest dret a escala federal i va advertir els votants que la manera per revertir aquesta situació és a través de les urnes.

El pronunciament del Suprem no prohibeix avortar a tot el territori dels EUA, sinó que obre la porta perquè cada estat decideixi com ho regula. En total, es calcula que 26 estats del país –més de la meitat– tenen lleis que podrien restringir o prohibir l’avortament ara, després de l’anul·lació d’aquest precedent legal. Això significa que el 58% de les dones nord-americanes en edat reproductiva, és a dir, 40 milions, viuen en estats “hostils” a l’avortament, segons dades de l’Institut Guttmacher. Alguns estats també tenen prohibicions d’avortament anteriors a “Roe contra Wade” que no han estat en vigor per aquesta decisió del Suprem de la dècada dels setanta.

Això provocarà una allau de pacients per rebre atenció mèdica als estats que continuïn permetent la interrupció de l’embaràs. Per exemple, després que Texas promulgués la seva prohibició estatal d’aproximadament sis setmanes sobre l’avortament l’any passat, alguns residents van començar a avortar fora de l’estat. En els darrers quatre mesos de l’any passat, les clíniques de Planned Parenthood dels estats pròxims a Texas van informar d’un augment de gairebé 800% del nombre de pacients texans en comparació del mateix període de l’any anterior. La notícia va caure com una galleda d’aigua freda sobre els activistes en favor dels drets reproductius, que es van organitzar immediatament per manifestar-se davant de la seu del Suprem a Washington i altres ciutats del país. En declaracions a El Punt Avui, una portaveu de Planned Parenthood, la xarxa més gran de clíniques de salut sexual i reproductiva dels EUA, va dir que l’activisme restituirà aquest dret “fonamental”. “Estem enfadats, però som majoria: el 80% de les persones als EUA creuen que l’avortament ha de ser legal.”

A l’altra cara de la moneda, hi havia la celebració del col·lectiu contra l’avortament, que també va concentrar-se davant la seu judicial de la capital. En un comunicat enviat a El Punt Avui, l’arquebisbe de San Francisco, Salvatore Cordileone, va aplaudir la decisió perquè “l’avortament és matar una vida humana”. “Aquest és un fet científic: el fetus a l’úter de la mare és un ésser humà únic, en creixement, amb el seu propi ADN únic”, va sentenciar.

Tot i ser un pronunciament esperat després que es filtrés l’esborrany, la confirmació deixa fora de combat el país. La divisió entre conservadors i progressistes és cada dia més evident i és difícil albirar un acostament a mitjà termini. I més quan en els pròxims mesos s’espera que la majoria conservadora del Suprem valori casos que podrien afectar el matrimoni homosexual, les relacions gais i l’ús d’anticonceptius, segons va deixar entreveure ahir el jutge Thomas en un text d’opinió adjunt a la decisió.