Avortar ja és il·legal en part dels EUA
Set estats van prohibir la interrupció de l’embaràs només de conèixer la decisió del Suprem
Milers de persones surten als carrers en desenes de ciutats de tot el país en defensa del dret a l’avortament
La decisió del Tribunal Suprem aquest divendres va posar fi a mig segle de la protecció constitucional del dret a l’avortament als Estats Units, la qual cosa significa que ara els estats podran regular sobre aquest tema. Això vol dir que els EUA estan ara dividits entre jurisdiccions on el procés per interrompre l’embaràs és legal i on està o estarà il·legalitzat. En total, es calcula que 26 estats del país –més de la meitat– tenen lleis que podrien restringir o prohibir l’avortament ara, després de la decisió del Suprem. Això vol dir que el 58% de les dones nord-americanes en edat reproductiva, és a dir, 40 milions, viuen en estats “hostils” a l’avortament, segons dades de l’Institut Guttmacher.
Diversos estats dels Estats Units ja van prohibir l’avortament als seus territoris immediatament després que el Suprem anul·lés divendres la històrica sentència que va atorgar protecció de rang constitucional al dret a la interrupció de l’embaràs l’any 1973. En concret, ja és il·legal avortar als estats d’Arkansas, Kentucky, Louisiana, Missouri, Utah, Oklahoma i Dakota del Sud, sense excepcions en cas d’incest o violació. A Missouri, per exemple, qualsevol dona que se sotmeti a un avortament s’enfrontarà a una pena de presó de cinc a quinze anys, tret que el procediment es faci en cas d’emergència mèdica. A Kentucky, les dones que interrompin l’embaràs s’enfronten a fins a cinc anys de presó, amb dues excepcions: si el procediment es fa per salvar la vida de la mare o si l’avortament és resultat d’un error del metge. Idaho, Tennessee i Texas implementaran la prohibició de l’avortament en trenta dies, segons el text de les respectives lleis estatals.
En la majoria d’aquests estats conservadors també estan impossibilitant l’ús de la píndola abortiva per posar fi a l’embaràs. La píndola abortiva, la mifepristona, està aprovada als Estats Units per posar fi a l’embaràs abans de la desena setmana. L’Administració d’Aliments i Medicaments va aprovar per primera vegada el medicament l’any 2000, però va exigir que les dones l’obtinguessin personalment en virtut d’un programa que controla determinats medicaments per detectar riscos de seguretat.
Per altra banda, a la costa oest, els governadors de Califòrnia, Oregon i Washington van prometre ampliar l’accés a l’avortament i protegir les dones que viatgin als seus estats per avortar. El demòcrata Gavin Newson, que governa l’estat californià, va avisar en un comunicat que no col·laborarà amb les autoritats d’altres estats que busquin detenir les dones que hagin avortat. A més a més, el fiscal general dels Estats Units, Merrick Garland, va anunciar que el Departament de Justícia protegirà les dones que viatgen des d’estats amb prohibicions per rebre avortaments en estats on el procediment és legal.
“Pocs drets són més centrals per a la llibertat individual que el dret a controlar el seu cos”, va dir Garland. En aquest sentit, va insistir en el fet que el Departament de Justícia “utilitzarà totes les eines a la seva disposició per protegir la llibertat reproductiva”.
Fúria i angoixa
Aquest panorama va fer que la gent sortís al carrer per, en gran part, protestar la decisió del màxim tribunal nord-americà. Els manifestants pels drets de l’avortament van continuar expressant la seva fúria i angoixa a tot el país dissabte. D’acord amb Planned Parenthood, la xarxa de clíniques privades d’avortament, s’esperen més manifestacions a ciutats grans i petites del país, com ara Nova Jersey, Los Angeles i Nova York, i en estats com Pennsilvània, Wisconsin, Illinois, Texas i Nou Mèxic. Segons el departament de policia de Nova York, almenys vint persones a la ciutat novaiorquesa van ser “detingudes amb càrrecs pendents” durant les manifestacions de divendres passat.
Qui va celebrar el pronunciament del Suprem va ser Michele Herzog, la directora dels Ministeris d’Acció Pro-Life de la Florida Central, que organitza gent per posar-se fora de les clíniques d’avortament i oferir el que ella anomena “assessors a les voreres i suport a l’oració”. La seva organització explica a les persones que busquen un avortament que hi ha altres opcions. O ho intenten. “La nostra feina continuarà perquè res canviarà realment aquí a Florida”, va assenyalar Herzog en declaracions a El Punt Avui. La realitat és que, de moment, l’avortament encara és legal a Florida. Però una nova llei que entrarà en vigor l’1 de juliol escurçarà l’accés de 24 setmanes a 15 setmanes per a la majoria de les interrupcions de l’embaràs.
Les clíniques, de gom a gom
La presidenta i consellera executiva de Planned Parenthood, Alexis McGill, va assegurar que les clíniques de la xarxa més gran de centres d’avortament dels Estats Units estan mirant de tractar tants pacients com sigui possible abans que els estats adoptin lleis que els obliguin a tancar. “Els nostres afiliats, els nostres centres de salut lluiten per aconseguir que tots els pacients puguin veure’ls ara abans que l’estat emeti un mandat”, va declarar ahir McGill Johnson en una entrevista amb la televisió nord-americana CBS. També va lamentar que centenars de milers de dones no podran avortar als seus estats de residència, factor que complica aquest procés a minories racials. “No podran rebre l’atenció a l’estat que necessiten”, va destacar la presidenta de Planned Parenthood, que durant l’entrevista també va destacar l’impacte desmesurat que tindrà aquesta decisió sobre famílies amb ingressos baixos. “Les persones que ja viuen al límit seran les més perjudicades”, va insistir.
