Al número 14 del carrer Vallcebre de Berga hi ha una casa que funciona de manera diferent. La seva estructura, feta amb fusta, amb aïllaments de cotó reciclat, ja la delata. Una part de la façana està pintada, però a sota no hi ha totxos. Ni ciment. El constructor, l’Eduard Llop, de Clau 21, no n’ha fet servir. Però més enllà de la carcassa, el que encara fa més original la casa on viu la Dolors Miravitlles des de l’any 2018 és que està dissenyada de tal manera que no necessita aire condicionat a l’estiu ni calefacció a l’hivern. És el que es coneix com a “casa passiva”. El secret, explica Llop, és “calcular la demanda energètica i fer l’aïllament tèrmic per reduir el consum al mínim”. No cal ventilar cada dia. La casa està tancada hermèticament i l’aire es renova constantment perquè la casa té uns pulmons incorporats. Es tracta d’un equip de ventilació mecànica, instal·lat en un armari al primer pis, “que no només renova l’aire sinó que també aconsegueix que, quan l’aire de fora entra a dins, adopti la temperatura de l’interior”.

“A l’estiu potser fa una mica de calor, però a l’hivern, i estem parlant de Berga, amb una estufa de llenya és suficient”, explica la Dolors, que està entusiasmada amb una construcció en què “la majoria dels materials utilitzats són ecològics i saludables”. Llop aclareix que aquest tipus d’edificació “està molt estudiada en climes freds, però aquí cal continuar treballant per afinar el control de la temperatura a l’estiu”.

Pel que fa als materials, seguint la filosofia de la bioconstrucció, s’ha optat per fer servir paper reciclat en lloc de cartó guix, pintura de calç i paviments baixos en compostos orgànics volàtils. És cert que als fonaments hi ha formigó, però tota l’estructura de la casa és de fusta i els aïllaments, de cotó reciclat. “L’entramat és lleuger, de fusta, i tant a les parets com a la coberta hi ha roba i texans”, indica el constructor. També s’han tingut en compte els estudis que vinculen els camps electromagnètics amb problemes de salut i s’ha eliminat la presència d’aquests camps al dormitori instal·lant un mecanisme que desconnecta la fase.

La Dolors, que a més ha posat plaques solars a la teulada, admet que el principal motiu per fer-se la casa va ser la “sensibilitat ambiental”. “Jo vaig fer biologia i és un tema que em preocupa molt.” En Ramon, el seu home, estava malalt; tenia una minusvalidesa i havien de canviar d’habitatge. Va ser una oportunitat. Va aguantar advertiments i crítiques. “Com que és una cosa molt nova, em deien que estava boja, que a veure si se’m cremaria la casa per haver-la fet de fusta... En general hi ha molt desconeixement.” El seu home hi va viure dos anys, a la casa. Llop recorda que n’estaven tan convençuts que ella li deia que “només que ell hi hagués viscut dos mesos ja l’haurien amortitzat”.

Tot i així, saben que encara són minoria, uns agosarats, i que per poder edificar amb tècniques de bioconstrucció encara hi ha molts entrebancs. Les mateixes lleis no ho faciliten. “Els arquitectes que ho volen fer s’han de buscar molt la vida. Espanya no és el millor país en normativa de construcció”, diu Llop. No sempre és fàcil obtenir el certificat. Però a la vegada això representa un gran repte per als professionals que creuen que, amb la crisi de les energies fòssils, això és el futur. “Tenim una autopista per recórrer, tot està per fer”, diu Llop.