El desè home dels sagnants atemptats del 13 de novembre del 2015 a la sala de concerts del Bataclan i les terrasses de l’est parisenc no es va fer explotar, però el tribunal que ha jutjat la massacre el considera igual de culpable. El francomarroquí Salah Abdeslam, de 32 anys, va ser condemnat ahir a cadena perpètua irreductible –sense possibilitat de llibertat condicional–, que és el màxim que preveu el Codi Penal francès i que rarament s’aplica al país.

Dels altres tretze acusats presents en aquest judici que ha durat deu mesos, dotze han estat reconeguts culpables en diferents nivells d’aquests atacs, que van causar 130 morts, i un d’ells també rep cadena perpètua, però no irreductible. Mentre que uns altres tres són condemnats a trenta anys, amb una obligació de complir-ne vint com a mínim. Aquest és el desenllaç d’una massacre on els màxims responsables són tots morts o se’ls dona per morts. “El tribunal ha reconegut que el cinturó explosiu que portava no funcionava, cosa que posa seriosament en qüestió les declaracions de Saleh Abdeslam sobre la seva renúncia”, va llegir durant el veredicte Jean-Louis Périès, president del Tribunal Penal Especial de París, creat per a l’ocasió, i que ha deliberat des de dilluns amb cinc magistrats. Abdeslam, que s’havia negat a fer cap declaració durant aquests últims sis anys, en què se l’ha mantingut completament aïllat i vigilat amb càmeres les 24 hores del dia, al cap d’uns mesos d’audiència va acabar parlant amb una mica més de confiança. I va explicar que va desistir de fer-se explotar abans de fugir cap a Brussel·les, mentre que els seus altres nou companys sí que accionaven la càrrega o queien en mans de la policia. No va ser detingut fins al 18 de març del 2016 al seu barri de Molenbeek.

Aquesta tímida obertura, ostensiblement, no ha convençut el tribunal, que ha mantingut la mateixa pena que demanava la fiscalia i que el considera culpable “d’assassinats en banda organitzada, en relació amb una empresa terrorista”. La seva defensa recordava encara divendres que ell, de manera efectiva, “no havia matat ningú”.

L’altre condemnat a perpetuïtat és el belga Mohamed Abrini, conegut com “l’home del barret” perquè el 22 de març del 2016 tampoc no es va voler fer explotar a l’aeroport de Brussel·les quan sí que ho feien uns altres dos kamikazes. La vigília del 13 de novembre de l’any anterior també va acompanyar els que causarien la massacre a París, però va tornar a Brussel·les. El tribunal el considera “plenament integrat a la cèl·lula terrorista”. Els altres tres que reben penes de 30 anys de presó són el suec Ossama Krayem, el tunisià Sofien Ayari i el belgomarroquí Mohamed Bakkali. Els dos primers no eren a París, però sí a l’aeroport de Schiphol d’Amsterdam el mateix 13 de novembre, i sembla que van renunciar a fer-se explotar després d’haver estat entrenats en territori d’Estat Islàmic entre Síria i l’Iraq en aquella època. Al tercer se’l considera un dels responsables logístics de la cèl·lula des de la capital belga.

Dos acusats més, que no van passar de Grècia, reben penes de 18 anys i sis que van col·laborar en aquest grup, d’entre quatre i deu anys. Hi ha cinc cadenes perpètues més, però de dirigents de Daesh més que probablement morts en bombardejos de la coalició occidental.