àsia
Xi visita Hong Kong
El president xinès arriba a la ciutat per commemorar els 25 anys de la transferència de sobirania per part del Regne Unit
És el seu primer viatge fora de la Xina continental des de l’inici de la pandèmia, fa gairebé dos anys i mig
El president xinès, Xi Jinping, va arribar ahir a Hong Kong amb motiu del 25è aniversari de la transferència de sobirania per part del Regne Unit a la Xinat, en el que és la seva primera sortida de la Xina continental des que va començar la pandèmia de la Covid-19, fa gairebé dos anys i mig.
El mandatari va arribar a Hong Kong amb motiu de l’efemèride, que marca la meitat del camí des del seu pas com a colònia britànica a la seva plena integració amb la Xina, prevista pel 2047, a més d’estar present avui en la presa de possessió del nou executiu hongkonguès, John Lee.
A la seva arribada, el president Xi va assegurar en un breu discurs que “en els últims anys, Hong Kong ha travessat diversos desafiaments severs un rere l’altre, i els ha vençut”, en referència a les protestes a favor de la democràcia que van assotar el territori el 2019.
La Xina va desactivar les protestes amb una polèmica llei de seguretat que va acabar amb els activistes més destacats del moviment prodemocràtrics exiliats o la presó.
“Després del vent i la pluja, Hong Kong va ressorgir de les cendres i es va mostrar una forta vitalitat”, va afegir poèticament Xi, que no veurà manifestants a la ciutat davant la forta presència policial als carrers amb motiu de la seva visita.
Els principals grups d’activistes hongkonguesos ja van anunciar que no es mobilitzaran, perquè molts dels seus membres estan sent vigilats a casa seva.
Un dels activistes, Avery Ng Man-yuen, de la Lliga de Socialdemòcrates, va publicar a les seves xarxes socials el missatge: “Ho sento. Actualment, sóc a la presó”, recull avui el diari South China Morning Post. “L’última vegada que vaig venir a Hong Kong va ser fa cinc anys, i he estat atent a Hong Kong i pensant en Hong Kong”, va afegir Xi, recordant la seva anterior visita el 2017 per a la presa de possessió de l’ara presidenta sortint, Carrie Lam.
Abans de reunir-se amb empresaris de Hong Kong en un acte al vespre, Xi va voler deixar clar que “mentre defensem” el model ‘un país, dos sistemes’ que regeix la ciutat “el futur serà més brillant”.
També va defensar que Hong Kong farà “noves i més grans contribucions al rejoveniment de la nació xinesa”. En comptes de passar la nit a Hong Kong, s’espera que Xi torni a la ciutat frontera xinesa de Shenzhen abans de tornar a la ciutat, demà, divendres pels actes que marquen l’aniversari i per supervisar el jurament de Lee i del seu gabinet.
Centre financer
Hong Kong celebra 25 anys de la transferència de sobirania per part del Regne Unit a la Xina amb el dubte de si mantindrà el seu estatus de centre financer internacional davant una més gran influència de Pequín en els temes locals i el declivi de la seva economia des de les protestes de 2019 i la pandèmia de la Covid-19.
Un dels grans atractius de Hong Kong pels inversors internacionals va ser la seva condició de porta d’entrada a la Xina. Des de 1997 la sobirania de Hong Kong va tornar a mans de Pequín, però sota el paradigma conegut com ‘un país, dos sistemes’, que permetia a l’antiga colònia mantenir el seu model capitalista durant cinquanta anys, amb autonomia en àrees com el control de fronteres o la política monetària.
L’economista en cap de Natixis per Àsia i el Pacífic, Alicia García Herrero, amb base precisament a Hong Kong, va explicar a l’agència Efe que els anys previs al retrocés van estar marcats per la “incertesa sobre el futur” i que “no van ser fàcils”.
Tot i les altes taxes d’emigració de hongkonguesos a països com el Regne Unit o el Canadà en els anys noranta per la por al retorn a la Xina –especialment, després de la massacre de Tiananmen de 1989–, les dues dècades posteriors al final de l’era colonial van ser “absolutament prometedores i exitoses”, segons l’experta. Tot i això, el producte interior brut (PIB) de Hong Kong va començar a mostrar símptomes de desacceleració el 2018, any en el qual l’aleshores el president nord-americà, Donald Trump, va declarar una guerra comercial contra la Xina els efectes de la qual també es van sentir a l’antiga colònia britànica.