El mercat del poder
Di Maio parteix el M5E, crea un nou partit i converteix la Lliga de Salvini en la primera força del Parlament italià
L’escissió causa un petit sisme, xocs d’egos i orgulls ferits mentre Draghi mou fitxa per conservar el govern d’unitat
Segons el multimilionari Beppe Grillo, fundador del Moviment 5 Estrelles (M5E), la formació populista havia d’acabar amb la política perquè “tots els polítics, de dretes i d’esquerres, pensen només a conservar la poltrona”, i per això prometia “enviar-los tots a casa”.
“El M5E no pactarà mai amb cap partit”, repetia. Alguna vegada se li havia escapat que li semblaria bé que hi hagués només un partit, el seu, perquè l’objectiu era arribar a ocupar “el 100% del Parlament” i que la resta de partits “es dissolguessin”. Això ho va dir en una famosa entrevista a Time, el 2013, quan els mitjans d’arreu el festejaven perquè la formació havia irromput com la força més votada en una Itàlia cansada de politiquejos i descreguda.
Des d’aleshores, però, el M5E ha tingut temps de desmuntar una a una totes les promeses que l’havien dut al cim. La setmana passada, el cap grillino en el Parlament, Luigi Di Maio, delfí de Grillo des de l’inici, va anunciar l’escissió del M5E i la creació d’un nou partit: Junts pel Futur. L’últim que li quedava al M5E per convertir-se en la paròdia d’allò que tant havia criticat.
Junts pel Futur es defineix moderat, pretén ocupar l’espai més ple, el centredreta, i ja s’hi han adherit més de 60 parlamentaris grillini. Di Maio ha repetit fins a l’extenuació que un dels pitjors mals d’Itàlia són els parlamentaris que deixen un partit i se’n van a un altre amb què no havien estat elegits. Una pràctica tan difusa que té nom i tot: voltagabbana (que canvia d’idees per oportunisme). “Els que fan això converteixen el Parlament en un mercat del bestiar!”, ha dit sovint Di Maio. La frase ha esdevingut un mem viral.
Qui s’ha beneficiat de ple de l’escissió ha estat l’extrema dreta, que es presenta compacta en coalició amb Silvio Berlusconi. I és que la divisió del M5E ha convertit la Lliga en la primera força en el Parlament. Un gran regal per a un Matteo Salvini en hores baixes que podria aprofitar l’avinentesa per reivindicar més pes a l’executiu o amenaçar de sortir-ne. Fer de crossa de Draghi mentre la seva sòcia, la postfeixista Meloni, lidera en solitari l’oposició no li ha sortit gens bé.
Tot i que les simpaties dretanes eren evidents –va lloar la reforma laboral del PP espanyol–, per Di Maio el M5E no era “ni de dretes ni d’esquerres, ni feixista ni antifeixista”; com ell, no tenia ideologia, deia. Quan el M5E va guanyar les generals del 2018, però, van haver d’escollir soci i posicionar-se. En comptes d’aliar-se amb el segon partit més votat, el Demòcrata, van escollir el tercer: la Lliga. Ho van fer seguint el consell de Steve Bannon, l’exassessor de Trump –amb qui Grillo compara el M5E–, que veia en el govern grillino-leghista el model per estendre a la resta d’Europa.
Moviment desdibuixat
Des de llavors, Di Maio no ha deixat el poder, passant per totes les combinacions possibles. Primer, va ser vicepresident del consell de ministres de Giuseppe Conte al costat de Salvini i va defensar les polítiques antiimigració que l’ONU definia contràries als drets humans.
Quan el govern es va trencar perquè Salvini volia anar a eleccions i governar tot sol, Di Maio va pactar amb l’enemic número u, el centreesquerra, per mantenir-se en el poder. De cop, i sense donar cap explicació, va passar a defensar idees oposades, provocant malestar entre alguns grillini. Ara que forma part del govern d’unitat de Mario Draghi, n’és el ministre d’Afers Estrangers i també un dels seus grans defensors. Ves que “no tenir ideologia” no signifiqui, en el fons, tenir la ideologia del poder.
El M5E fa temps que està desdibuixat, i la ruptura de Di Maio ho ha fet palès. Dins la formació, augmenten els qui creuen que ser fora del govern els beneficiaria –en l’oposició, només hi ha el partit postfeixista Germans d’Itàlia, a què li ha anat de meravella: lidera les enquestes. Di Maio sabia que els grillini més fidels a Conte es plantejaven sortir del govern i oferir suport extern, fet que l’hauria obligat a deixar el càrrec de ministre.
Conte, ofès
Amb l’escissió s’ha garantit quedar-se, com sempre, a prop del poder. Per acabar d’encendre els ànims, Grillo va revelar que Draghi l’hauria trucat per demanar-li que apartés Conte de la presidència del M5E i donés suport a Di Maio. Això ha ofès l’exprimer ministre, oferint-li l’excusa perfecta per insinuar –amb la boca petita– una retirada del govern.
Demà, hi ha prevista una reunió entre Draghi i Conte en què l’exbanquer intentarà estovar l’orgull ferit de Conte en nom de la tan cobejada estabilitat. Fins ara, tots els massatges a l’ego de Conte han resultat profitosos.
