Política

301 cims per la llibertat

La Via Pirinenca, organitzada per l’ANC, la FEEC i l’entitat basca Gure Esku, mou milers de persones per “revifar la flama de l’independentisme”

Vol ser “un gran crit silenciós” i un clam internacional

Sumant esforços entre bascos i catalans, dissabte a la nit es van aconseguir coronar i il·luminar oficialment fins a 301 cims, tot i que en van ser molts més que de forma espontània es van sumar a la iniciativa nocturna per reivindicar el dret a l’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció internacional. La Via Pirinenca, amb la participació de milers de persones que amb fanalets i llanternes frontals caminaven durant hores, aconseguia el propòsit d’enllaçar de punta a punta el Pirineu, des del País Basc francès fins a la costa catalana i més enllà, arribant fins a Mallorca. A la mobilització, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i l’entitat sobiranista basca Gure Esku, s’hi afegia l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que simbòlicament també va il·luminar dos cims a la serra de Tramuntana.

L’acte central de la jornada va aplegar unes 250 persones dissabte al vespre a Guils de Cerdanya, un bon escenari per veure les capçaleres d’algunes muntanyes il·luminades com la Tossa d’Alp, el Comabona o el Cadí. “Avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca”, assegurava el president de la FEEC, Jordi Merino, per qui calia “revifar la flama de l’independentisme”. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, hi afegia que la mobilització era “un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles”. Una defensa del dret a decidir que també reivindicava Amalur Álvarez, presidenta de Gure Esku, que insistia a reclamar que “les fronteres han de poder decidir-se democràticament amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres”.

L’acció, que també tenia el suport d’Òmnium Cultural, Artistes per la República i la Fundació la Reeixida, s’inspirava en d’altres anteriors com el Llum i Llibertat, que va il·luminar 131 agulles de Montserrat (2019) o Cims per la Llibertat (2018). A partir del 2019 es van solidaritzar des del moviment sobiranista basc que van il·luminar alguns cims a les Peñas de Haya, entre Guipúscoa i Navarra. D’aquí va néixer l’embrió de fer l’acció conjunta per unir simbòlicament els dos pobles des de l’Atlàntic fins al Mediterrani. “Hi ha gent que ha fet 300 quilòmetres per participar-hi i enllaçar els cims”, explicaven des de l’organització, que mantenien que el recorregut en el tram central per pujar als cims aragonesos, que havia aixecat recels per part del govern de Javier Lambán, es va fer “sense problemes, amb grups més reduïts”.

Al Pirineu català, on es van il·luminar 130 cims, van ser moltes entitats excursionistes i assemblees locals de l’ANC que setmanes abans s’havien inscrit per “apadrinar” alguna de les fites i finançar els “farells” que havien d’encendre un cop a dalt. Així ho van fer des de l’ANC del Masnou, on la presidenta, Montse Prat, explica que l’equip format per set persones, alguns d’ells de més de 60 anys “però que tiren més que cap”, va fer nit al pic de Perafita, a Andorra, que també es va sumar al recorregut lluminós. “Va ser molt emotiu”, diu Prat, que sense tenir expertesa en travessies va pujar a encendre un farell al santuari de la Mare de Déu del Mont, a la Garrotxa.

LES XIFRES

430
Els quilòmetres de recorregut del Pirineu des de la costa del País Basc fins a la costa catalana.
2
Els cims que es van il·luminar a la Serra de Tramuntana, a Mallorca, que es va sumar a la iniciativa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.