Quatre exmilitars argentins, d’entre 79 i 98 anys, han estat condemnats aquest dilluns pel segrest, tortures i homicidi de quatre persones que van ser drogades i llançades al mar durant l’última dictadura (1976-1983) al país.

La sentència del Tribunal Oral Federal 2 de San Martín, a la regió de Buenos Aires, arriba després de gairebé dos anys de vista oral, en la qual han estat jutjats els coneguts com a “vols de la mort” realitzats des de l’aeròdrom militar de Campo de Mayo.

La resolució judicial se suma a altres condemnes que anys enrere ja es van dictar per procediments similars en altres centres de tortura.

Durant aquest procés, realitzat durant la pandèmia de Covid-19 de forma telemàtica, ha estat jutjat Santiago Omar Riveros, de 98 anys, qui va ser comandant d’Instituts Militars, i que es troba en detenció domiciliària per altres causes.

Els altres condemnats són Luis del Valle Arce, de 93 anys; Delsis Malacalza, de 85, i Eduardo Lance, de 79. Tots ells havien estat integrants del batalló d’Aviació 601 de l’Exèrcit a Campo de Mayo i ja estaven en presó domiciliària preventiva.

Tots ells han estat condemnats a presó perpètua, una sentència que han escoltat de forma virtual.

Milers de víctimes
Els exmilitars estaven acusats del segrest, tortures i homicidi de Juan Carlos Rosace, Adrián Enrique Accrescimbeni, Rosa Eugenia Novillo Corvalán i Roberto Ramón Arancibia, quatre persones que van estar empresonades a Campo de Mayo, un dels principals centres clandestins de detenció des dels quals sortien els “vols de la mort”. Aquests vols van abocar centenars de persones, drogades, a les aigües del Riu de la Plata o al mar.

S’estima que unes 5.000 persones van passar pel centre clandestí de Campo de Mayo, de les quals molt poques van sobreviure.

“Els fets il·lícits de debat en la present causa constitueixen delictes de lesa humanitat”, ha assenyalat aquest dilluns Walter Benditti, el jutge encarregat de llegir la sentència. El magistrat ha ordenat després realitzar informes per conèixer l’estat de salut dels condemnats i saber si la seva permanència en un establiment penitenciari comú –i no al seu domicili- impediria tractar adequadament les seves afeccions.

També ha demanat instal·lar a cadascú un dispositiu de geolocalització i la seva incorporació al programa de vigilància electrònica, “en la mesura que la condició de salut ho permeti”.

Els querellants en la causa han estat la Secretaria de Drets Humans de la Nació, la Sotssecretària de Drets Humans de la Província de Buenos Aires, i víctimes representades per lletrat particular.

Testimoni dels soldats de lleva
La jutgessa d’instrucció de San Martín, Alicia Vence, va elevar a judici aquesta causa en base als testimonis d’uns 400 militars que, durant el seu pas per la guarnició de Campo de Mayo per complir el servei militar obligatori, van presenciar o escoltar com sortien aquests vols a les nits.

En la interlocutòria de la Fiscalia que va elevar a judici aquesta causa, el Ministeri Públic va detallar que la tasca dels aviadors ja retirats “consistia a organitzar, planificar i materialitzar els anomenats vols de la mort”.

“Per a això rebien les víctimes que eren traslladades al Batalló d’Aviació 601 de Campo de Mayo. Allà eren pujades, vives o mortes, als avions i/o helicòpters del Batalló que després s’enlairaven i durant el vol eren llançades a les aigües del Riu de la Plata i/o a l’oceà Atlàntic perquè no fossin trobades, a causa de la clandestinitat de l’operatiu desplegat per les Forces Armades”, va recollir aleshores el text.

Després del Judici a les Juntes de 1985, que va condemnar els principals caps de la dictadura, els processos oberts per jutjar comandaments inferiors van ser interromputs per dues lleis aprovades durant el govern de Raúl Alfonsín (1983-1989). Després, Carlos Menem (1989-1999) va indultar militars, entre ells la cúpula del règim, i els líders de les guerrilles d’esquerra. Però el 2005, durant l’Executiu de Néstor Kirchner, la Cort Suprema va declarar inconstitucionals aquestes lleis i els judicis es van reprendre.