Dos mesos i mig després que esclatés el Catalangate, els serveis jurídics del govern es querellaran avui, en nom del president Pere Aragonès, contra l’exdirectora del CNI Paz Esteban i l’empresa israeliana NSO Group, fabricant i comercialitzadora del programari Pegasus, pel cas d’espionatge massiu confirmat pel laboratori canadenc Citizen Lab, que determina que el seu mòbil va ser atacat com a mínim en quatre ocasions al voltant del gener del 2020, quan era vicepresident del govern de Quim Torra. A més dels seus drets individuals, es considera que les infeccions també podrien atemptar contra els drets vinculats a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques i representatives.

La querella, que es presentarà en termes amplis al jutjat d’instrucció de Barcelona a fi que l’atorgui a qui correspongui per torn de repartiment, considera que es podrien haver produït els delictes d’intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l’ús de spyware, així com altres delictes contra els drets fonamentals. Constata, a més, que l’acció penal s’haurà d’estendre a qualsevol altra persona física o jurídica a qui durant la instrucció es puguin atribuir responsabilitats, penals o civils. Això sí, la portaveu Patrícia Plaja no es va pronunciar sobre si s’hauria d’estendre a la ministra de Defensa, Margarita Robles, responsable política del CNI, de qui el president ja va demanar al seu dia la dimissió.

El govern considera, d’un cantó, que NSO hauria de disposar de sistemes per comprovar que l’ús de les seves eines s’até a la legalitat, ja que ara “o no en té o són poc efectius”, segons Plaja, que per l’altre cantó considera que és “una obvietat” que l’espionatge està vinculat al CNI, ja que la mateixa Esteban de fet ja va admetre la seva implicació en els fets. “Les característiques dels objectius espiats i el moment mostren una clara motivació d’índole política, ja que només són d’interès en clau interna per al CNI”, subratllava la portaveu, que exigia de nou a l’agència estatal explicacions sobre “qui disposa del programari Pegasus, qui és la persona responsable d’utilitzar-lo i contra qui s’ha fet servir”. El govern reclama a la justícia una “investigació àgil”, que eviti la prescripció dels delictes i determini l’abast exacte de la informació sostreta, les implicacions, els danys causats –a fi que es pugui rescabalar la seixantena llarga de víctimes– i la identificació dels autors.

La defensa jurídica ha estat treballada en coordinació amb l’advocat Andreu van den Eynde, que també representa altres càrrecs d’ERC afectats, com l’expresident del Parlament Roger Torrent, que va ser un dels primers casos a aflorar, el juliol del 2020, i pel qual ja va presentar querella a final d’aquell any, llavors contra el director del CNI de l’època, Félix Sanz Roldán. “Tots els casos formen part d’un mateix procés sistemàtic d’escoltes”, valorava ahir Torrent, que constata que hi ha qüestions comunes que poden dur a una estratègia compartida. En tot cas, insistia, “la denúncia política és la mateixa”.