La pandèmia va interrompre el flux normal de consum de les famílies i les va dur a reforçar l’estalvi, que, en una conjuntura d’incertesa, la que determina la inflació, roman ferm. Tanmateix, l’estalvi acumulat cal gestionar-lo bé perquè no s’aprimi, després de tot el que ha costat engreixar-lo.

Si ens fixem en les dades d’INVERCO sobre el patrimoni de fons d’inversió, observem que, fins al mes de maig, el volum de captacions netes s’elevava a 5.054 milions d’euros, tot encadenant dinou mesos de subscripcions netes positives, que donen un volum total de 305.753 milions d’euros.

En un entorn d’inflació creixent, cal dissenyar la millor estratègia perquè aquesta riquesa financera no minvi. Sergi Casoliva, portfolio manager de Caixa d’Enginyers Gestió, ens recorda que, justament, “si la Reserva Federal dels Estats Units ha anat apujant els tipus d’interès darrerament ha estat perquè ha tingut en compte l’estalvi acumulat de les famílies, una variable que sempre pren en consideració, al costat de la inflació i l’atur”. Així doncs, apujar tipus, com fa ara el Banc Central Europeu (BCE), també pot ser vist com un moviment defensiu per protegir l’estalvi de les famílies.

Per a un inversor estalviador de perfil conservador, Casoliva creu que “un cop ha desaparegut l’atractiu de la renda fixa, que es beneficiava de la combinació dels tipus zero i la poca inflació, ara que aquesta creix, el millor és anar cap actius immobiliaris”.

Si hom vol assumir un xic més de risc, “sempre hi ha vehicles que protegeixen el capital, amb subestratègies com ficar-se a llarg termini en, per exemple, un banc com el Santander, i a curt al BBVA, amb la qual cosa s’assoleix una exposició zero”.

Per als més valents a qui no els atemoreix que els mercats de renda variable hagin caigut un 20% en els darrers temps, hi ha la recomanació de “les empreses menys cícliques, tecnològiques com Microsoft o Google, tot i que cal atendre’n la valoració, ja que poden estar cares”. I hi ha l’opció dels sectors més defensius, “salut o consum bàsic, que són més resilients”.

L’inversor tem que es repeteixin episodis de volatilitat com el de fa poques setmanes, provocat “per la política dels bancs centrals, que han reduït la liquiditat que mantenia el flux de crèdit”. Aquest replegament, després de temps en què s’havia abocat tant de diner al mercat, “probablement obrirà la porta a nous episodis de volatilitat”.

Ara que la inflació és el principi i final de tot, per a Albert Grau, assessor independent de Sforza, “és clar que les pitjors opcions són mantenir diners en efectiu o els bons a llarg termini, perquè la inflació se’ls cruspeix”. Per a Grau, cercar la rendibilitat als fons d’inversió i les accions directes és perfectament viable en aquests temps, “sempre que el valor triat sigui d’una empresa que mostri tenir un inqüestionable power pricing, la capacitat d’apujar els preus d’acord amb la inflació, sense que les vendes en resultin afectades”: “Són empreses que, si saben ajustar bé el marge, fins i tot poden guanyar més diners.” També tindrien molt interès “les empreses amb negocis impulsats per la tecnologia, cosa que els dona més marge”. Explica que en tenir un biaix tecnològic, d’automatització dels seus processos, “no tindrà tants problemes per escometre la pujada de sou que demana el treballador per no perdre poder adquisitiu”. Com més pes del factor humà, més cau el marge.

Dins del seu mètode, Grau també examina al balanç de les empreses, el ROIC (return on invested capital), és a dir, la rendibilitat assolida per cada euro invertit al negoci, que “visualitza si l’empresa fa un ús eficient dels recursos i justifica bé les inversions”.

Tenint en compte que, com ha pogut constatar, “l’inversor no havia comptat acumular un estalvi extra per la pandèmia pel fet de no haver gastat, el risc d’inversió per a aquests diners baixa un grau, per dormir tranquils”. Així, és recomanable el deute sènior d’empresa, amb la millor qualificació de risc, de triple A, que pot donar rendibilitats del 2-4%.

El període inflacionari, com ha pogut constatar Grau, ha determinat un transvasament de l’estalvi invertit en criptomonedes a la inversió tradicional. “Ja són molts els que ara entenen que darrere de tot això hi havia fum, no hi havia una empresa que fabrica un producte o ofereix un servei. I a més és un mercat sense mecanismes de control per evitar els daltabaixos.”