Abocats a veure un any més com els incendis es mengen l’escorça del país, és inevitable tornar a reflexionar sobre si una gestió a fons dels nostres boscos, amb l’aprofitament de la biomassa com a combustible alternatiu, podria ser el millor tallafocs, a més a més d’esdevenir una opció més barata que el gas natural, ara que se’n dispara el preu.

Com no podia ser altrament, Catalunya -el tercer territori europeu en massa forestal, amb un 64% de superfície forestal, un 30% arbrada- té dipositades moltes esperances en aquest recurs energètic: el pla estratègic de la biomassa preveu afegir als 475 MW (4.000 instal·lacions) de potència instal·lada actuals uns 844 d’aquí al 2027, tot augmentant un 68% el consum de biomassa forestal, fet que suposaria “passar de valoritzar les 500.000 tones de biomassa actual a 1,2 milions, de manera sostenible”, com assenyala Marc Cortina, cluster manager del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, el qual recorda que el 2020 va ser un any en què, amb 66 MW, la biomassa va ser l’energia renovable que més va contribuir al mixt energètic.

Cortina reconeix que en aquest boom hi pesa, molt, l’escalada del preu del gas, que determina una comparació de preus sense color: si el preu del gas s’enfila fins als 116 euros el MWh, la biomassa ofereix un preus d’energia de 15-17 euros per al consum industrial elèctric, de 45-60 euros/MWh per al consum industrial tèrmic i de 55-60 euros/MWh per al consum no industrial tèrmic. Cortina destaca: “En el sector industrial, ha passat de vector de sostenibilitat a vector de competitivitat, i si abans eren escoles i instal·lacions esportives els principals demandants, ara, amb un 30% són les indústries, de sectors com ara el paperer i l’agroalimentari.” El Clúster vol avançar en la diversificació, que hi hagi més aprofitament energètic de la biomassa agrícola dels conreus que ara es malbarata.

Davant l’estat d’emergència a què cada any ens sotmeten els incendis, “és important accelerar l’aprofitament de la biomassa dels boscos, sobretot dels més bruts, els de pi blanc, que no tenen cap altre aprofitament que no sigui l’energètic”. El pla estratègic compta a arribar el 2027 a un consum tèrmic de 730.000 tones de biomassa (340.000 tones d’estella, 255 de llenya i 135 de pèl·let). Cortina creu que aquest objectiu “és factible, fins i tot es pot superar, si continua la inestabilitat del mercat energètic”.

Un aspecte no menys important és crear ocupació. Des del Clúster observen que on cal incidir és, com diu Cortina, “a crear llocs de treball a la base de la piràmide, on manquen treballadors, i així hom contribuiria a cohesionar el territori”. Cal, com reconeix, una acció estratègica de país perquè hi hagi més candidats a camioners, motoserristes o maquinistes d’estelladores. Però també, dins d’aquesta estratègia, ajuts per adquirir maquinària.

Algunes indústries reconeixen que, en substituir el gas per biomassa, els números han sortit. Com La Fageda o Henkel, la paperera LC Paper és un dels noms propis que han assenyalat el camí per cremar biomassa en lloc de combustible fòssil, amb el benentès que va triar aquesta via per reduir les emissions de CO2, amb una caldera que necessita un camió diari de 20 tones. El seu president, Joan Vila, recorda: “El 2020, amb la caiguda dels preus del gas, la biomassa ens va arribar a costar el doble, però ara és a l’inrevés, i amb la biomassa substituïm un combustible de preu variable per un de preu fix.” A més, la matèria que crema és d’origen local, a 20 quilòmetres. LC Paper vol anar encara més lluny, i ara el projecte que té entre mans és poder aprofitar el biogàs de les centrals de residus ramaders, i treballar així amb un gas de síntesi.

Joan Vila, autor del llibre Economia en el canvi climàtic, creu que si es conjuminen la voluntat política i la social “és possible que el 2050 un 20% de l’energia provingui dels boscos i els residus agrícoles”. Tanmateix, indica: “Cal superar obstacles com ara que hi hagi gent que s’oposi a obrir accessos als boscos i l’excés de control administratiu, que impedeix que res sigui possible, caldria desregular alguns criteris i marcar-se objectius, no esperar què diu aquest departament o l’altre.” Vila es plany que el govern català “no acabi de veure que, si a Europa anem cap a una escassedat de gas, la prioritat de país ha de ser la biomassa”. Vila recomana als industrials que vulguin adoptar la biomassa que “pensin a llarg termini, és a dir, que les amortitzacions s’assoleixen als set anys, i que l’objectiu no és tant econòmic com reduir CO2”.