El cercle sobre Boris Johnson s’estreny cada cop més. Una delegació que representava l’executiu de Johnson es va reunir ahir amb el primer ministre cara a cara per demanar-li que se’n vagi i el líder conservador els va dir que no. Entre els enviats hi havia el ministre de Transport, Grant Shapps, i Nadhim Zahawi, que dimarts al vespre va ser nomenat nou titular de Finances en substitució de Rishi Sunak.

Aquest va ser un dels dos ministres juntament amb Sajid Javid, titular de Sanitat, que dimarts al vespre van presentar la seva renúncia a Johnson per haver-hi perdut la confiança perquè va mentir en l’escàndol de Chris Pincher, exvicelíder del grup parlamentari conservador. Pincher va dimitir divendres passat després d’admetre que havia grapejat dos joves en un club privat londinenc en estat ebri. Després va transcendir que Pincher tenia antecedents d’abusos sexuals i que Johnson ho sabia quan el va nomenar vicepresident del grup parlamentari conservador, el febrer passat.

En un primer moment els portaveus de Johnson van negar-ho. Dilluns Simon McDonald, exsecretari permanent del Ministeri d’Afers Estrangers, va enviar una carta a la presidenta de la comissió parlamentària d’Ètica, Kathryn Stone, en què assegurava que les afirmacions de Downing Street que mai no es van interposar queixes formals contra Pincher eren falses i que Johnson les havia vist. El primer ministre es va veure obligat a demanar disculpes públiques i a admetre que s’havia equivocat.

Sunak i Javid van presentar la seva renúncia i van provocar una onada de dimissions que encara no s’ha acabat. Fins a quinze subsecretaris d’estat, quinze secretaris privats i el vicepresident del partit, entre d’altres, ja han presentat la dimissió. Ahir a la sessió de control al Parlament el líder de l’oposició, Keir Starmer, va demanar a Johnson la seva renúncia. “Quin espectacle més patètic. Els actes moribunds de la seva carrera política són una absurditat. Tingui una mica de respecte per vostè mateix.”

A la tarda, Johnson va comparèixer davant d’una comissió parlamentària i va reiterar que no tenia cap intenció de plegar, que estava tenint “una setmana esplèndida”. “Miro la guerra més gran d’Europa durant més de vuitanta anys i no puc veure com podria deixar-ho en un moment com aquest. No ho pots deixar quan tens un mandat com el que vam guanyar fa dos o tres anys”, va dir.

També a la tarda Michael Gove havia dit al primer ministre que el millor que podia fer era anar-se’n. Va ser un moviment important perquè ara mateix Gove és la figura amb més veu del govern. És ministre de Cohesió Territorial, l’encarregat de dur a terme les promeses del Brexit de Johnson. És també el ministre amb més influència dins de l’executiu i les seves paraules reflectien de ben segur l’opinió de bona part del gabinet de Johnson.

Cada cop hi ha més diputats que s’oposen a la continuïtat de Johnson i que el volen fer caure. Han estat intentant provocar una nova moció de censura contra ell, però finalment ahir el grup parlamentari va concloure que no podien canviar els estatuts, que no permeten convocar una moció fins transcorregut un any després de la darrera. Johnson va guanyar una moció el mes passat, però amb el 40% dels vots en contra. Ara mateix la perdria. Johnson intenta continuar endavant com si res, però és gairebé impossible continuar amb aquest soroll de fons i aquesta gran oposició.