Com cada any, la novena edició de la tria de L’Econòmic ha reunit un grup d’experts amb la missió de trobar els diamants en brut de l’ecosistema start-up català: aquells projectes empresarials de recent creació i base tecnològica que presenten característiques que els fan especialment atractius. La trobada va tenir lloc el dia 1 de juny a les flamants instal·lacions del Pier03 de Tech Barcelona. En van formar part Jordi Aguasca, gerent de Startup Catalonia d’ACCIÓ; Isabel Amat, vicepresidenta de Catalonia Bio & HealthTech i directora d’innovació de Reig Jofre; Maribel Berges, fundadora i directora executiva d’Affirma Biotech i col·laboradora de L’Econòmic; Miquel Martí, director general de Tech Barcelona; Yolanda Pérez, directora de BStartup de Banc Sabadell; Oriol Pascual, fundador i director general de Stage2, i Mercè Tell, directora d’Alantra/Roca Group Ventures.

La llista de les deu empreses seleccionades en aquesta edició surt d’una proposta inicial per part dels mateixos membres del grup d’una cinquantena de candidates.

Les empreses seleccionades han estat Accexible, Exheus, Games for a Living (G4AL), Incapto, Integra Therapeutics, Keybotics, Linking Realities, Miwendo, Pangea Aerospace i Venvirotech.

Aquestes deu empreses s’afegeixen a les vuitanta ja escollides en els últims anys.

A continuació, desgranem una a una les empreses que brillaran en els pròxims anys.

La detecció precoç de les malalties relacionades amb el deteriorament cognitiu, com ara l’Alzheimer, és encara una assignatura pendent. Dues terceres parts de les persones que les pateixen encara no han estat diagnosticades, i només el 19% dels malalts reben el diagnòstic en fases primerenques.

Els germans Carla i Javier Zaldua van conèixer aquesta realitat per raons laborals i van pensar que automatitzant el procés de detecció gràcies a eines tecnològiques podrien contribuir a millorar aquestes dades. Institucions com ara la Diputació de Biscaia els van finançar una prova pilot en què van reproduir amb algoritmes d’intel·ligència artificial com ho fa un metge especialista per diagnosticar la malaltia. Bàsicament, es tracta de capturar i analitzar la parla de la persona en dos aspectes: les característiques de la veu i el contingut lingüístic d’allò que diu. “Podem diagnosticar amb una gran precisió”, afirma Carla Zaldua.

El febrer del 2021 van aixecar una ronda de 800.000 euros en què van participar dues family offices i a part van engegar un crowdfunding. I ara necessiten 2 milions més per arribar al mercat.

De moment, l’Osakidetza, el servei basc de salut, i el grup hospitalari Quirón Salud s’han interessat per la solució dels germans Zaldua. També participen en una iniciativa del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital per crear una xarxa federada de dades que permeti predir el deteriorament cognitiu futur.

De moment, l’activitat d’Accexible s’emmarca en proves pilot, però ara han vist una oportunitat econòmica en els assaigs clínics de laboratoris que volen trobar biomarcadors per a aquestes malalties. La tecnologia desenvolupada pot ser molt útil per seleccionar els participants en les proves. “El potencial és enorme”, diu Carla Zaldua.

Una altra línia de treball és ampliar els idiomes (ara és en castellà i anglès) al català i a altres llengües. També es treballa per fer diagnòstics en conversa oberta i per construir nous models per detectar altres malalties com ara l’ansietat i la depressió.

Exheus va néixer en un refugi de muntanya, on José Manuel Soria s’allotjava abans de pujar a l’Aneto, i on d’una conversa informal entre dos alpinistes va sorgir la connexió entre Soria i Emma Roca, ultrafondista, bombera i bioquímica que aleshores estava duent a terme una tesi doctoral sobre l’impacte de l’esport d’alta intensitat en la genètica. Des d’aleshores, han passat deu anys, un procés de transferència tecnològica pel mig amb el programa Collider, i la pèrdua d’Emma Roca, que fa poc va morir de càncer.

Avui, Exheus és una spin-off de l’Hospital de Sant Pau i el Mobile World Congress que ha desenvolupat un sistema d’anàlisi de l’expressió dels 22.000 gens del cos (ARNm) mitjançant la intel·ligència artificial (IA) a partir d’ una petita mostra de sang que permet detectar les alteracions que afecten la salut i corregir-les amb intervencions concretes.

La seva particularitat és que analitza de forma holística tots els paràmetres de l’organisme: metabolisme, infeccions, inflamacions i el sistema. “Les eines que hi ha només donen informació concreta d’algun paràmetre, però no de manera completa com ho fem com nosaltres”, explica Pol Cervera, cofundador de l’spin-off juntament amb José Manuel Soria, Teresa Tarragó i Alexandre Perera.

Exheus ja ha començat a comercialitzar un producte, Nutri Exheu, enfocat a nutricionistes i endocrins de l’Estat, i acaben de tancar un ronda de finançament de 600.000 euros per al seu pla de comercialització internacional.

Tot i que el sector del gaming és el primer que tasta i posa a proba les noves tecnologies, Games for a Living (G4AL) s’està avançant al seu temps. Ha decidit entrar en el terreny de la blockchain i proposar a l’audiència una nova manera de jugar, monetitzant el joc a través d’NFT en lloc de pagar per jugar. “De moment, serem híbrids, perquè es pugui triar amb quina modalitat jugar”, explica Christian Gascons, COO i cofundador de la companyia juntament amb Manel Sort i Marc Tormo, ambdós extreballadors de Blizzard Entertaiment i actualment CEO i director de disseny, respectivament, i Javier León, director d’art.

Creada el març del 2021, la start-up forma part del venture builder Nuclio, que presideix l’emprenedor i àngel inversor Carlos Blanco. La primera ronda pre-seed que van aixecar, el juliol de l’any passat, va ser fulgurant i en pocs dies van aconseguir 1,2 milions d’euros.

El model híbrid que proposa G4AL té en compte el que es coneix en el món gamer com a freemium, en què et descarregues gratuïtament el joc i pots fer micropagaments per adquirir habilitats o objectes de manera més ràpida, o bé optar per la versió que dona la possibilitat de crear, llançar i comercialitzar NFT, amb habilitats, personatges o productes aconseguits, tots emmagatzemats en una wallet personal.

“Hem optat per crear el nostre propi protocol a Google Cloud Run i hem obert les portes a altres desenvolupadors perquè puguin integrar els seus jocs a la nostra blockchain”, explica.

G4AL també treballa en el seu propi criptovalor, el Game Gold Token (GGT), del qual ja s’ha iniciat la venda privada –amb inversions mínimes de 30.000 euros–, i que s’obrirà al públic en general al setembre –amb tiquets a partir de 100 euros–. D’aquestes operacions preveuen aconseguir 15,25 milions d’euros més. “El que volem, però, es posar 10.000 milions de criptovalors al mercat, que suposaran 200.000 milions d’euros”, afirma Gascons. Paral·lelament, s’avança en els jocs. A finals de juny van llançar al mercat Elemental Raiders i ja han anunciat per al desembre la sortida de Millionaire Words.

Els pares de Bea Mesas tenen a Tarragona una empresa de torrefacció i comercialització de cafè per a la restauració. És un mercat madur, competitiu i que valora poc la qualitat. Per això feia temps que Mesas cercava un nou horitzó per a l’empresa familiar, que intuïa que depenia d’abordar el client domèstic. Per la seva part, Francesc Font, emprenedor inquiet i impulsor de Nubelo fins a la seva venda, també es trobava explorant nous projectes, i s’inclinava per un producte de consum recurrent i que tingués un impacte positiu en el medi ambient. Tots dos s’havien conegut a Pimec Joves, on Mesas no deixava escapar cap oportunitat per fer proselitisme del seu cafè. Aquesta perseverança va encendre l’espurna emprenedora, i el 7 de març del 2020, dies abans del confinament, van decidir muntar Incapto, que té una tercera pota, Joaquim Mach, expert en màrqueting digital.

La proposta d’Incapto és esdevenir l’alternativa a les càpsules de cafè a partir d’un model de subscripció per a consumidors que vulguin gaudir de cafès d’especialitat de tot el món i amb una consciència sobre la sostenibilitat ambiental i social. “L’actual model de consum del cafè perpetua la pobresa de les persones que el cultiven”, diu Mesas. S’han finançat amb àngels inversors (130.000 euros), micromecenatge (500.000 euros) i una ronda de 2,5 milions. Aquest juliol inauguren la planta de torrefacció de Ripollet i treballen en el disseny de la que serà la màquina d’Incapto, que mol i fa el cafè a partir del gra. Incapto també és una plataforma tecnològica que connecta per internet la màquina i l’app tant per al client domèstic (actualment tenen unes 7.000 subscripcions) com el d’oficina (unes 700). El model d’internacionalització no depèn de vendre cafès fora, sinó de la tecnologia: la màquina i la plataforma en línia. Tenen una plantilla de cinquanta persones i enguany preveuen facturar 7 milions d’euros.

Integra Therapeutics és una spin-off de la Universitat Pompeu Fabra que està desenvolupant una plataforma tecnològica per millorar la innovadora teràpia gènica, la que modifica gens o substitueix els defectuosos amb gens saludables per prevenir o curar una malaltia. Ara, aquest tipus de tractaments experimentals estan molt limitats a certs pacients i a certs tipus de malalties. “La nostra tecnologia ajudarà a fer la teràpia gènica més eficient i a ampliar el tipus de malalties que es poden tractar”, diu Avencia Sánchez-Mejías, cofundadora i CEO d’Integra Therapeutics. La seva aportació omple un buit tecnològic en un tipus de teràpia que permet atacar malalties incurables.

Creada el desembre del 2021 a partir d’una tecnologia desenvolupada al Laboratori de Biologia Sintètica Translacional liderat per Marc Güell (jove investigador EMBO, Premi Nacional d’Investigació al Talent Jove i cofundador de dues biotech), i amb Avencia Sánchez-Mejías com a cofundadora, Integra Therapeutics va néixer a partir d’una ronda d’inversió de 6 milions d’euros de capital llavor. La seva gestació, però, ve de molt abans, quan Sánchez-Mejías i Marc Güell es dedicaven a la investigació en biologia molecular, sintètica i genètica humana.

Güell havia treballat al laboratori de la Universitat de Harvard juntament amb George Church, un pioner genestista de reconeixement internacional amb qui ja va crear una spin-off.

Un cop Marc Güell es va traslladar a fer recerca a la Universitat Pompeu Fabra va tenir clar que la seva investigació havia de culminar en transferència tecnològica per permetre així que arribessin al mercat els seus avenços científics. Per fer-ho possible va crear equip amb la investigadora Sánchez-Mejía i van començar a fer moure la maquinària gràcies a un programa de CaixaImpuls per definir el model de negoci.

A penes mig any després, les previsions de sortida al mercat són, aproximadament, d’uns cinc anys.

Irene Gómez i Hilario Tomé, cofundadors i CEO i CTO, respectivament, de Keybotic, van veure una oportunitat de mercat el 2019, després de treballar durant temps amb robots humanoides en una empresa catalana. “Vèiem que la robòtica estava confinada als laboratoris, per a investigació, i nosaltres estem convençuts que ha de donar servei”, explica Gómez.

Keyper era la innovació que van decidir presentar, l’any passat, al prestigiós concurs de robòtica DARPA, l’Agència d’Investigacions de Projectes Avançats de Defensa, creada pel departament de Defensa dels EUA. Van ser els guanyadors de l’edició, en què van superar “equips del MIT (Massachusetts Institute of Technology), de la NASA i de les universitats més potents del món”, explica amb orgull Gómez, que afegeix que en el mateix certamen, “l’enginyer de software de Keybotic, Víctor López, va guanyar el NASA Robotics Challenge amb el seu equip”.

El premi DARPA, dotat amb 900.000 dòlars, els va permetre avançar en el disseny del robot de quatre potes per a inspeccions industrials, que pot arribar a llocs inaccessibles per als humans de manera autònoma, tant en interiors com exteriors.

Keyper inspecciona i monitora l’entorn, l’entén de manera semàntica i elabora mapes en tres dimensions. “Detecta quan hi ha una incidència, com ara gasos o fugues perilloses, i alerta el centre de control”, explica.

Aquesta tardor comencen les proves pilot en diferents sectors industrials –químic, nuclear, seguretat i mineria– per millorar el robot i, ja amb la versió definitiva, començar a produir-lo en sèrie. Això es preveu per a mitjans del 2023, una fabricació que farà el mateix equip de Keybotic, format avui per set persones.

El robot, de la mida d’un gos labrador, està format per 35 peces, quatre potes que es desmunten traient només quatre cargols i una bateria d’una hora i mitja de durada que s’autocarrega. Pot suportar fins a 8 kg de pes i està equipat amb cinc càmeres i els sensors que es requereixin en cada intervenció. El programari que fa que s’endinsi i entengui qualsevol espai és complex i està basat en la intel·ligència artificial.

Cai Felip i Jordi Conejero, cofundadors de Linking Realities, i CEO i CMO respectivament, ja feia un any que treballaven, en el seu temps lliure, en la construcció d’un món virtual quan van decidir abocar-se de ple al projecte, tot just un mes abans que esclatés la pandèmia. Llavors ja es començava a parlar del metavers de manera més massiva. “Teníem la tecnologia per crear avatars realistes i vam veure que això s’estava convertint en una necessitat”, explica Felip.

El pas següent va ser registrar l’empresa, el setembre del 2020, “sobretot per poder optar a un ajut d’ACCIÓ”, diu, que havia de donar un impuls al projecte, ara ja enfocat a la veta de mercat de les identitats digitals hiperrealistes, que aconsegueixen amb tecnologia pròpia, a partir d’una selfie feta amb el mòbil.

Van disposar de la primera versió del producte, molt allunyada dels ninots pixelats que encara dominen el mercat, el 15 de juny de l’any passat, i dos dies més tard ja tenien els primers clients, explica Cai. A hores d’ara, ja tenen una cartera de 32 clients i una plantilla de 14 persones.

La primera ronda d’inversió, de 160.000 euros, va arribar el 2021 i es va sumar a la subvenció d’ACCIÓ i a un préstec posterior de 200.000 euros de l’ICF. Tot just el juny passat estaven tancant una ronda pont d’1 milió d’euros, per abordar un sistema d’estandarització dels avatars i iniciar el desenvolupament d’una wallet digital personal sobre blockchain, que permeti llibertat de moviment al metavers.

Miwendo és una spin-off de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Hospital Clínic de Barcelona i ICREA que ha desenvolupat un dispositiu per al diagnòstic precoç del càncer colorectal. Aquest aparell mèdic fa sevir senyals de microones per detectar el 100% dels pòlips (precursors del càncer colorectal) al sistema digestiu. Ara com ara, en una colonoscòpia estàndard hi ha un 22% dels pòlips que no es detecten.

La firma de nova creació obre una esperança en la detecció precoç de tumors colorectals, una malaltia que només a l’Estat suma 44.000 casos nous l’any, més del 15% del total de càncers detectats. “Amb MiWEndo calculem que podríem salvar fins a 87.000 vides anualment a tot Europa”, diu Ignasi Belda, un dels tres emprenedors que han posat en marxa la firma.

Miwendo va començar a caminar el setembre del 2019 de bracet de la investigadora Marta Guardiola i l’endoscopista de l’Hospital Clínic Glòria Fernández-Esparrach. Després s’hi va sumar l’emprenedor Ignasi Belda, que preveu que podran començar a comercialitzar el dispositiu el 2023. “Els problemes de subministrament de microxips ens han fet endarrerir la sortida dotze mesos”, diu.

Les expectatives que ha despertat l’spin-off són molt elevades. De fet, en menys de tres anys de vida han aixecat una ronda de finançament de 5,5 milions d’euros, dels quals 2,8 són de fons europeus. Així mateix, ha rebut una desena de reconeixements, entre els quals el del’Associació Nacional de Medicina Americana, que va considerar Miwendo l’empresa més innovadora de l’any.

Un nom que ja és de referència en la indústria aeroespacial de casa nostra és Pangea Aerospace, i prova d’això és que ja ha llevat 8 milions d’euros fins ara en diverses rondes de finançament.

“Com més va, més fem servir dades de l’espai, que ens ofereixen petits satèl·lits, i molts actors volen tenir accés a l’espai”, explica Adrià Argemí, CEO d’una empresa que s’ha volgut especialitzar en el disseny d’un motor per a petits coets, l’aerospike, capaç d’oferir un 15% més d’eficiència pel que fa a la capacitat de càrrega i reduir notablement el que costa posar en òrbita a l’espai el satèl·lit.

Tot partint de recerques inicials de la NASA, Pangea Aerospace ha obtingut un prototipus totalment disruptiu: “Hem fet servir la tecnologia 3-D per a la fabricació additiva, que ens permet obtenir formes que imiten la natura per aconseguir un disseny adequat, que ens ha permès resoldre el problema del refrigeració que presenten aquests motors. A més, hi hem aplicat un nou material, un aliatge de coure anomenat GRCop42, de gran conductivitat tèrmica.” Així mateix, Pangea vol dotar el seu projecte d’una perspectiva sostenible: “A banda d’utilitzar biometà com a combustible per reduir l’empremta de carboni, volem fer que els coets entrin en l’economia circular i que els motors puguin ser reutilitzats, de manera que ja estem testant vies per recuperar el coet i el seu motor. En la recerca d’un sistema d’aterratge que permeti assolir la reutilització dels coets, Pangea Aerospace lidera un projecte Horizon 2020, en el qual col·laboren vuit partners. L’agenda de Pangea Aerospace compta a fer proves definitives amb motor el 2023 per obtenir la qualificació el 2024. A finals d’aquest any, o a principis del 2025, està previst el primer vol suborbital del MESO, com s’anomena el coet de Pangea Aerospace. Per a tot això, l’start-up catalana compta amb una constel·lació de socis, tant industrials com acadèmics, que es fan responsables dels diversos components del vehicle espacial i de la seva base de llançament. Argemí creu que amb l’associació crearan “un teixit més potent i resilient”.

Si no podem destruir el plàstic, almenys el podríem substituir per un compost orgànic. Aquesta és la missió que ha assumit Venvirotech Biotechnology, que ha creat un tipus de plàstic biodegradable a partir de residus orgànics, aplicable a àmbits com el packaging, la impressió 3D i la biomedicina.

Com expliquen Patricia Aymà i Noelia Márquez, CTO i CEO de l’empresa, la iniciativa es va gestar a partir de la recerca que estaven duent a terme a la Universitat de Barcelona (UB): “Vam aconseguir un bioplàstic a partir de la selecció de bacteris obtinguts de la fermentació de residus orgànics que donen lloc a un nou material: el bioplàstic polihidroxialcanoat (PHA).” Un cop assolida la troballa científica “calia trobar un model de negoci per donar solució tant als residus orgànics com als plàstics”. Totes dues van fundar l’empresa conjuntament amb Joan Margarit.

Els dos principals trets que fan diferent aquest projecte empresarial són, d’una banda, que involucra el client en un esquema d’economia circular tancat i, de l’altra, la seva descentralització, ja que la gestió del residu es fa a les instal·lacions del client per abaratir el cost final de l’operació, amb plantes compactes de grandària reduïda, on s’estabilitza, es pretracta i es fermenta el residu que donarà lloc al PHA. I en el procés de creació del bioplàstic hi caben tota mena de residus: alimentaris, agroalimentaris, llots i purins. Una empresa es pot estalviar així fins a un 70% en la gestió del plàstic.

Venvirotech està duent a terme proves pilot en empreses com Nestlé, Calidad Pascual i Bon Àrea, i com diuen, ara mateix estan molt a prop de tenir el cultiu llest a Calidad Pascual. Aymà i Márquez destaquen: “Ara estem iniciant la formulació del nostre bioplàstic, ja no som només productors de matèria primera, ara formulem els bioplàstics per a l’ús final.” Venvirotech, que ocupa quaranta persones a la seva planta de Santa Perpètua de Mogoda, l’any passat va culminar dues rondes de finançament per un valor total d’11,2 milions.