L’increment de la pobresa s’arrossega i les conseqüències econòmiques de la pandèmia han empitjorat les condicions en què viuen moltes famílies. Les deu Càritas diocesanes catalanes van atendre l’any passat un 12% més d’usuaris a tot el territori respecte al 2019, abans de la covid. “Plou sobre mullat per a les famílies que pateixen la vulneració constant dels drets socials més bàsics”, alertava el responsable del grup d’anàlisi social de Càritas, Caye Gómez, que presentava la memòria de l’entitat en què es recullen les tres problemàtiques que més preocupen: la manca d’un habitatge digne, la precarietat laboral i la bretxa digital. La responsable de l’àrea de comunicació de Càritas, Anna Roig, recordava que a Catalunya hi ha un milió més de persones en situació de pobresa que abans de la crisi i que el percentatge no para de créixer, quan ja se situa al 29%, amb 2.260.000 persones en risc d’exclusió social. Així, el 43% de les persones ateses per Càritas no tenen un habitatge digne i un 14% (33.900 persones) viuen de relloguer, compartint una habitació amb altres persones desconegudes. Aquesta situació fa molt difícil que es puguin empadronar i tenir accés a drets com l’educació o la sanitat. Per això des de Càritas treballen amb els ajuntaments perquè s’empadroni els qui viuen de relloguer. L’informe constata també la “feminització de la pobresa”: un 53% dels demandants són dones, de les quals un 17% pugen soles els fills.

Entre les accions que es proposen hi ha la creació d’un “veritable” parc d’habitatge de lloguer, “harmonitzar” les dues prestacions de l’ingrés mínim vital i la renda garantida ciutadana per arribar a més col·lectius, fer un pla de formació ocupacional, un sistema fiscal més just, un pla contra l’atur dels joves i polítiques de suport a les famílies.