Sense reconèixer errors

Durant la seva intervenció, Johnson en cap moment va fer autocrítica o va reconèixer errors o va pronunciar la paraula dimissió. Va ressaltar el que considera que són els èxits dels seus tres anys de mandat. “Estic immensament orgullós dels èxits d’aquest govern, des d’aconseguir el Brexit i recuperar el poder perquè aquest país faci les seves pròpies lleis al Parlament, fins ajudar a superar la pandèmia, oferir el llançament de vacunes més ràpid d’Europa i la sortida més ràpida del confinament i, en els últims mesos, liderar Occident en la lluita contra Putin en la seva agressió contra Ucraïna”, va dir. La seva permanència en el poder s’havia fet insostenible. El seu grup parlamentari estava intentant forçar una nova moció de confiança, el seu gabinet el pressionava perquè marxés, i fins a 59 ministres, subsecretaris i càrrecs intermedis havien presentat la dimissió. Tot i això, Johnson es resistia a marxar. Però ahir al matí van renunciar tres ministres més, deixant-li clar que li seria impossible governar. A més, alguns dels seus més fidels aliats, com Nadheem Zahawi, que tot just feia 48 hores que era en el càrrec, li va dir que se n’havia d’anar.

Darrere seu deixa diversos escàndols, sobretot el de les festes de la covid, de la qual miraculosament va aconseguir sobreviure quan tothom el donava per mort. I ha estat un escàndol que aparentment no l’involucrava el que l’ha tombat. El motiu, mentir. Va negar la seva implicació i després va haver de demanar perdó quan les evidències el van delatar, com havia passat amb les festes de la covid. Si no hagués intentat amagar la veritat, potser hauria sobreviscut. Aquest va ser el seu mal. Els ministres dimissionaris van parlar de falta d’honestedat.

Possibles successors

Johnson dimiteix, però es quedarà en el càrrec fins que el Partit Conservador esculli un nou líder, segurament a la tardor. La setmana que ve es presentarà el calendari de les primàries. Sobre la taula hi ha noms que van des del ministre de Defensa, l’exmilitar Ben Wallace, al dimissionari ministre de Finances Rishi Sunak, passant per la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss, i l’exministre de May i europeista Jeremy Hunt, encara que la UE ha deixat de ser un assumpte decisiu per triar el nou líder.

La intenció de continuar fins al setembre o l’octubre no va agradar a un sector del seu partit, que prefereix que se’n vagi ara mateix i col·locar un primer ministre interí. L’ex primer ministre conservador John Major es va definir a favor que Johnson marxi ara.

Tampoc agrada al líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, que va declarar que els laboristes presentarien una moció de censura contra Johnson per forçar la seva renúncia o unes eleccions generals si no dimitia abans. “Se n’ha d’anar completament”, va declarar Starmer. “No s’ha de permetre que s’aferri al govern durant uns mesos. Ha dit mentides, comès frau i portat el caos al país. Estem atrapats amb un govern que no funciona enmig d’una crisi del cost de la vida, i tots els que li han donat suport haurien d’avergonyir-se de si mateixos”, va afegir.

Per la seva banda, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es va alegrar per la marxa de Johnson i el va criticar durament. “El caos i la total falta d’integritat que ha caracteritzat el primer ministre Boris Johnson s’han convertit en els últims dies en una farsa total i absoluta, i tot en un moment en què la gent de totes les parts del Regne Unit està lluitant amb molts problemes i reptes reals”, va dir. I hi va afegir que era increïble suggerir que Johnson romandria com a primer ministre durant tres o quatre mesos més, i que aquesta era una visió amb la qual coincidia amb el seu oponent polític, el líder del Partit Conservador Escocès, Douglas Ross, molt crític. Durant el temps que ha estat en el poder, Johnson ha unit adversaris, però les velles rivalitats tornaran un cop Johnson plegui del tot i els conservadors es tornin a unir.