L’Econòmic va néixer fa 12 anys enmig de dues cri­sis: una d’econòmica de gran impacte, la que va arra­sar les cai­xes d’estal­vis i bona part del sec­tor immo­bi­li­ari, i una altra d’estruc­tu­ral i més àmplia, la que afecta des de fa molts anys els mit­jans de comu­ni­cació, sobre­tot els escrits, per als quals cada dia que passa resulta difícil viure de fer notícies.

I, mal­grat totes aques­tes difi­cul­tats, encara con­ti­nuem fidels a la cita men­sual amb els nos­tres lec­tors en paper, i a la diària amb els segui­dors del nos­tre por­tal infor­ma­tiu digi­tal. Man­te­nim ben alta la defensa del peri­o­disme rigorós i repo­sat espe­ci­al­ment en els temps actu­als, carac­te­rit­zats per la falta de cer­te­ses i l’acce­le­ració del ritme dels esde­ve­ni­ments. Ofe­rim espais de reflexió i anàlisi i expli­quem històries tran­quil·les en un entorn advers, que ens porta a tot el con­trari: a can­viar cons­tant­ment la distància focal i a pres­tar atenció a múlti­ples coses a la vegada. Tot ple­gat con­di­ci­ona la manera d’enten­dre i inter­pre­tar el que passa al nos­tre vol­tant. I això és subs­tan­cial perquè ens pot fer fàcils de mani­pu­lar.

Reno­vem un any més el nos­tre com­promís amb una manera d’expli­car aquest país en clau econòmica i amb l’ambició que interessi al nom­bre més ampli de per­so­nes pos­si­ble, perquè tots fem l’eco­no­mia. L’eti­mo­lo­gia del mot eco­no­mia no enga­nya: és la ciència de les coses de casa, de l’oîkos grec. Aspi­rem a expli­car les coses de casa nos­tra par­lant amb els seus pro­ta­go­nis­tes: els empre­sa­ris, els autònoms, els sin­di­ca­lis­tes, els tre­ba­lla­dors, els empre­ne­dors, etc.

A vega­des, pel fet d’infor­mar sobre eco­no­mia, hi ha la pro­pensió a atri­buir-nos una supo­sada habi­li­tat de pre­dir l’esde­ve­ni­dor. Però, com més sabem, més ens ado­nem que l’eco­no­mia és caprit­xosa i fa el que vol. En tot cas, com cada any coin­ci­dint amb el nos­tre ani­ver­sari, ens posem la dis­fressa d’endeví per des­triar els pro­jec­tes empre­ne­dors de base tec­nològica que tri­om­fa­ran. No ho fem sols, de fet, ens aju­den un grup d’experts de molta solvència. És també una manera d’enviar un mis­satge posi­tiu en un moment d’un cert pes­si­misme: hi ha molt talent i mol­tes idees a la nos­tra soci­e­tat!