Darrere la porta de la sala del Col·legi Notarial de Catalunya, on aquests dies tenen lloc les oposicions per cobrir 90 places a tot l’Estat, hi ha una petita biblioteca que conté algunes de les joies documentals més preuades del fons que atresora la institució. Amb els arxius notarials de París i Gènova, el de Barcelona és dels més grans del món.

Ben exposats a la taula de l’estança, hi ha, per exemple, el document de constitució de la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas (ara Naturgy), i les darreres voluntats del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia poc abans de ser afusellat. Al costat, el canvi en el testament de Jacint Verdaguer –signat amb un traç tremolós pel poeta moribund– comparteix llibre notarial amb la compravenda dels terrenys del Park Güell, que conté els plànols del projecte rubricats per Eusebi Güell i Antoni Gaudí.

La tria exposada respon al fet que hi apareixen noms propis coneguts i fan referència a moments rellevants, però hi ha molts altres documents de ciutadans anònims que proporcionen informació històrica igual de valuosa, segons explica l’arxiver Antoni Albacete, encarregat de la conservació i difusió d’aquest patrimoni documental que es guarda en quatre plantes subterrànies de l’impressionant edifici col·legial del Raval barceloní.

Hi ha manuscrits des del segle XIII, just quan s’inicia la professió a Catalunya (que s’havia originat a Itàlia un segle abans) i fins al 1924, perquè els que arriben als cent anys de vida ja són de lliure accés. Ja s’ha digitalitzat una part dels documents més antics i es poden consultar en línia. Testimonien fets quotidians: herències, capítols matrimonials, préstecs, compravenda de béns, etc. Del 1467 destaca el registre de l’assegurança de la Maria, una esclava circassiana de 35 anys que estava embarassada, probablement del seu amo, el metge Bernat Desllor. El notari Antoni Vilanova donava fe del pagament de 4 lliures als mercaders Andreu Creixells i Antoni Marull, que es comprometien a pagar, en cas de mort en el part, 50 lliures, el que segurament va costar comprar-la. “S’assegura un esclau com es fa amb qualsevol bé i la prima es calculava en funció del risc, que en aquest cas no era alt”, indica.

Autor d’una tesi sobre l’esclavitud, Albacete pot anar més enllà de la breu anotació i explica que tenir esclaus era un fet normal a la Mediterrània des de temps dels romans. A Catalunya, en l’època medieval, eren bàsicament captius de les lluites amb els musulmans de la Península, però després de la pesta negra s’origina un comerç molt lucratiu liderat per genovesos i venecians que capturen homes als Balcans per nodrir els exèrcits mamelucs. “Les dones eren un sobrant valorat a casa nostra per exòtiques”, diu. La Maria va ser una d’aquelles dones sotmeses de les quals queda almenys un rastre notarial.