Malgrat que fa poc més de dos anys es va aprovar l’actual text refós de la llei concursal, actualment estem immersos en una modificació de la normativa en aquesta matèria. A aquests efectes, cal tenir present que a finals del 2021 es va iniciar la tramitació del projecte de reforma de l’indicat text refós, a fi i efecte de transposar la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny del 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes. Des de llavors, un cop realitzats tots els tràmits parlamentaris i legals que són d’aplicació ara sols faltarà que un cop aprovat pel ple del Congrés s’aprovi definitivament pel Senat; la previsió és que es produeixi dins aquest mes de juliol, per tant, que entri en vigor dins del proper mes d’agost. En definitiva, doncs, ens trobem davant d’una nova legalitat que serà d’aplicació de manera breu i imminent.

Val a dir que aquesta nova legalitat, lluny de ser un element intranscendent, s’ha de tenir en compte per totes aquelles empreses que actualment estan immerses en una difícil situació financera i que estan negociant amb els seus creditors el refinançament del seu deute, atès que les previsions de la reforma que s’acabarà aprovant difereixen, en diversos aspectes, del règim de refinançament previst a l’actual text refós. És per aquest motiu que aquests deutors es poden trobar en una clara situació d’incertesa en estar a cavall entre dos normatives concursals que, depenent de quina sigui finalment d’aplicació, poden comportar l’èxit i viabilitat o no de la seva proposta de refinançament i reestructuració del deute.

A aquests efectes, una de les novetats més rellevants de la reforma consisteix en la introducció dels denominats “plans de reestructuració”, els quals es constitueixen com a instruments que possibiliten una actuació anterior a la prevista a l’actual llei concursal, de tal manera que la situació d’insolvència pot ser probable i no sols imminent o actual. Tanmateix, es deixa als interessats que decideixin quin és l’abast del passiu que volen afectar. En aquest sentit, quan es formuli el pla serà molt important determinar el seu “perímetre d’afectació”, incloent-hi tots els crèdits que es vol que quedin afectats, els quals hauran de ser objecte de votació independent per cada una de les classes que es formin. Quant a la seva homologació, caldrà que una majoria simple de les classes hagi resultat favorable, sempre que almenys una d’elles sigui de la classe de crèdits que dins d’un concurs haguessin estat qualificats com a crèdits amb privilegi especial o general. Amb aquesta homologació es preveu la possibilitat que el pla arrossegui no sols creditors dins d’una mateixa classe –arrossegament intraclasse–, sinó que inclús arrossegui classes senceres de creditors dissidents –arrossegament interclasses. Tal com disposa el mateix preàmbul de la llei de reforma, és el que en terminologia anglosaxona es coneix com a cramdown o cross class cramdown.

En definitiva, vist tot el que s’ha exposat, caldrà que els deutors que actualment estan en una situació financera difícil o que ja estan negociant una reestructuració del seu deute, tinguin en compte el diferent règim previst entre les dues legalitats. A aquests efectes, caldrà tenir molt en compte el que preveuen les disposicions transitòries de la reforma que s’està a punt d’aprovar. Sigui com sigui, caldrà fer-ne un seguiment fins a la seva aprovació definitiva, moment en què veurem l’abast exacte d’aquesta reforma concursal.