Mal­grat que fa poc més de dos anys es va apro­var l’actual text refós de la llei con­cur­sal, actu­al­ment estem immer­sos en una modi­fi­cació de la nor­ma­tiva en aquesta matèria. A aquests efec­tes, cal tenir pre­sent que a finals del 2021 es va ini­ciar la tra­mi­tació del pro­jecte de reforma de l’indi­cat text refós, a fi i efecte de trans­po­sar la Direc­tiva (UE) 2019/1023 del Par­la­ment Euro­peu i del Con­sell, de 20 de juny del 2019, sobre marcs de rees­truc­tu­ració pre­ven­tiva, exo­ne­ració de deu­tes i inha­bi­li­ta­ci­ons, i sobre mesu­res per aug­men­tar l’eficiència dels pro­ce­di­ments de rees­truc­tu­ració, insolvència i exo­ne­ració de deu­tes. Des de lla­vors, un cop rea­lit­zats tots els tràmits par­la­men­ta­ris i legals que són d’apli­cació ara sols fal­tarà que un cop apro­vat pel ple del Congrés s’aprovi defi­ni­ti­va­ment pel Senat; la pre­visió és que es pro­du­eixi dins aquest mes de juliol, per tant, que entri en vigor dins del pro­per mes d’agost. En defi­ni­tiva, doncs, ens tro­bem davant d’una nova lega­li­tat que serà d’apli­cació de manera breu i immi­nent.

Val a dir que aquesta nova lega­li­tat, lluny de ser un ele­ment intrans­cen­dent, s’ha de tenir en compte per totes aque­lles empre­ses que actu­al­ment estan immer­ses en una difícil situ­ació finan­cera i que estan nego­ci­ant amb els seus cre­di­tors el refi­nançament del seu deute, atès que les pre­vi­si­ons de la reforma que s’aca­barà apro­vant dife­rei­xen, en diver­sos aspec­tes, del règim de refi­nançament pre­vist a l’actual text refós. És per aquest motiu que aquests deu­tors es poden tro­bar en una clara situ­ació d’incer­tesa en estar a cavall entre dos nor­ma­ti­ves con­cur­sals que, depe­nent de quina sigui final­ment d’apli­cació, poden com­por­tar l’èxit i via­bi­li­tat o no de la seva pro­posta de refi­nançament i rees­truc­tu­ració del deute.

A aquests efec­tes, una de les nove­tats més relle­vants de la reforma con­sis­teix en la intro­ducció dels deno­mi­nats “plans de rees­truc­tu­ració”, els quals es cons­ti­tu­ei­xen com a ins­tru­ments que pos­si­bi­li­ten una actu­ació ante­rior a la pre­vista a l’actual llei con­cur­sal, de tal manera que la situ­ació d’insolvència pot ser pro­ba­ble i no sols immi­nent o actual. Tan­ma­teix, es deixa als interes­sats que deci­dei­xin quin és l’abast del pas­siu que volen afec­tar. En aquest sen­tit, quan es for­muli el pla serà molt impor­tant deter­mi­nar el seu “perímetre d’afec­tació”, inclo­ent-hi tots els crèdits que es vol que que­din afec­tats, els quals hau­ran de ser objecte de votació inde­pen­dent per cada una de les clas­ses que es for­min. Quant a la seva homo­lo­gació, caldrà que una majo­ria sim­ple de les clas­ses hagi resul­tat favo­ra­ble, sem­pre que almenys una d’elles sigui de la classe de crèdits que dins d’un con­curs hagues­sin estat qua­li­fi­cats com a crèdits amb pri­vi­legi espe­cial o gene­ral. Amb aquesta homo­lo­gació es pre­veu la pos­si­bi­li­tat que el pla arros­se­gui no sols cre­di­tors dins d’una mateixa classe –arros­se­ga­ment intra­classe–, sinó que inclús arros­se­gui clas­ses sen­ce­res de cre­di­tors dis­si­dents –arros­se­ga­ment inter­clas­ses. Tal com dis­posa el mateix preàmbul de la llei de reforma, és el que en ter­mi­no­lo­gia anglo­sa­xona es coneix com a cram­down o cross class cram­down.

En defi­ni­tiva, vist tot el que s’ha expo­sat, caldrà que els deu­tors que actu­al­ment estan en una situ­ació finan­cera difícil o que ja estan nego­ci­ant una rees­truc­tu­ració del seu deute, tin­guin en compte el dife­rent règim pre­vist entre les dues lega­li­tats. A aquests efec­tes, caldrà tenir molt en compte el que pre­ve­uen les dis­po­si­ci­ons tran­sitòries de la reforma que s’està a punt d’apro­var. Sigui com sigui, caldrà fer-ne un segui­ment fins a la seva apro­vació defi­ni­tiva, moment en què veu­rem l’abast exacte d’aquesta reforma con­cur­sal.