La desi­gual­tat és un feno­men de llarg ter­mini, i és cert que el poder i la capa­ci­tat de l’elit econòmica de deter­mi­nar les regles del joc ins­ti­tu­ci­o­nals i polítiques ha estat un dels fac­tors més impor­tants des del segle XIX i pot­ser des de molt abans. I això vol dir que qüesti­ons com ara la pro­tecció de la terra, el tipus de for­mació que es pro­ve­eix o les carac­terísti­ques de les ins­ti­tu­ci­ons que es cons­tru­ei­xen estan a favor de pro­te­gir els interes­sos dels rics i en con­tra d’expan­dir ins­ti­tu­ci­ons democràtiques que puguin fer pressió cap a una soci­e­tat més igua­litària.

El que dic és que cada vegada hi ha més països que s’assem­blen a l’Amèrica Lla­tina. Sobre­tot els Estats Units, però també Espa­nya i altres països euro­peus. Tot i que soc cons­ci­ent que encara hi ha diferències, per la capa­ci­tat de l’estat del benes­tar de com­pen­sar algu­nes d’aques­tes desi­gual­tats i de pro­te­gir part de la població, cor­rem el risc de lla­ti­no­a­me­ri­ca­nit­zar-nos.

Doncs que, com ha demos­trat Tho­mas Piketty, acu­mu­lem vint o trenta anys d’enorme crei­xe­ment de la desi­gual­tat, i això és causa i con­seqüència d’un seguit d’efec­tes nega­tius que tenen a veure amb la capa­ci­tat de l’elit finan­cera de deter­mi­nar les regles del joc i, a través dels mit­jans de comu­ni­cació, de domi­nar les nar­ra­ti­ves, és a dir, com veiem el món, en temes com ara els impos­tos o la trans­cendència de gas­tar o no en edu­cació o en sani­tat per tal de fer soci­e­tats més com­pe­ti­ti­ves.

És una de les raons impor­tants, perquè han deter­mi­nat un relat molt potent d’allò que és pos­si­ble o con­ve­ni­ent fer. Ara bé, la glo­ba­lit­zació i la com­petència entre països per les empre­ses i la inca­pa­ci­tat de coor­di­nar-se entre si és deter­mi­nant en la reducció dels impos­tos.

Hi ha un con­flicte entre el paga­ment del deute i les expec­ta­ti­ves que té la població que aug­men­tin els ser­veis públics i es man­tin­guin d’alta qua­li­tat. I en aquest con­text, si no es posa més com a opció l’aug­ment dels impos­tos ens podem tro­bar amb pro­ble­mes greus.

Si el sis­tema no és capaç de res­pon­dre a uns ciu­ta­dans que cada vegada tro­ben que les seves vides estan més qüesti­o­na­des, aquests ciu­ta­dans bus­quen altres opci­ons. El popu­lisme és un risc, però no hi estem abo­cats. Els par­tits tra­di­ci­o­nals han de ser cons­ci­ents de com res­pon­dre als ciu­ta­dans i de la neces­si­tat de cons­truir nar­ra­ti­ves dife­rents.

Bona part de la recerca econòmica ha demos­trat la importància dels sin­di­cats per reduir la desi­gual­tat, sobre­tot quan els sin­di­cats poden donar empara a un grup ampli de població. És impor­tant legis­lar pri­mer enfor­tint els sin­di­cats i segon fent que les nego­ci­a­ci­ons siguin en l’àmbit sec­to­rial o naci­o­nal, ja que això expan­dirà la pos­si­bi­li­tat de pro­te­gir els tre­ba­lla­dors.

És una mesura que ens pot sem­blar d’un altre pla­neta, però cal que comen­cem a pen­sar-hi, com ja estan fent a Suïssa, perquè és molt impor­tant per reduir l’enorme con­cen­tració de la riquesa en pocs actors empre­sa­ri­als. En els anys vui­tanta, el dife­ren­cial entre els sala­ris més bai­xos i els més alts de les empre­ses era rela­ti­va­ment baixa; en canvi, va ser un període d’alta pro­duc­ti­vi­tat en molts països. Per tant, la nar­ra­tiva que ens diu que s’ha de pagar moltíssim els pre­si­dents i gerents d’empre­ses no està basada en els fets i no pas­sa­ria res si es regulés.

Sí, és la idea que cal crear incen­tius, que els incen­tius són els que creen les acci­ons de les per­so­nes. I tant que són impor­tants! Però en aquests moments aquests incen­tius són tan grans que aca­ben esti­mu­lant més el com­por­ta­ment ren­dista i la falta d’inno­vació que no el con­trari. I l’experiència de l’Amèrica Lla­tina ho demos­tra.

Allà els esforços de les grans for­tu­nes s’enfo­quen a influir en la política pública i la de la com­petència per pro­te­gir pre­ci­sa­ment aques­tes ren­des, perquè això és més fàcil que inno­var.

La renda vital és un dels fac­tors que ha d’estar en la con­versa, però sovint s’hi ha posat massa l’accent, com si fos la gran res­posta. Per al benes­tar de la població, la qua­li­tat dels ser­veis públics (edu­cació, salut, habi­tatge i pen­si­ons) és més impor­tant que la renda bàsica. Dit això, la gran res­posta als rep­tes del mer­cat labo­ral és enten­dre que les soci­e­tats no es tor­na­ran més pobres, sinó que tin­drem menys ocu­pació i que caldrà cer­car altres meca­nis­mes de redis­tri­bució o millo­rar els que ja tenim.