Els governs de la Generalitat id e l’Estat s’han compromès, per escrit, a “contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític”. És la primera vegada que l’Estat pacta en un document aquesta voluntat i ho ha fet en l’acord resultant de la reunió entre Laura Vilagrà i Félix Bolaños, consellera i ministre de la Presidència, aquest divendres al Palau de la Generalitat.

Els dos equips respectius han redactat un document base que ha de servir per avançar en la recuperació de la confiança dels executius i reprendre la negociació. De fet, els dos governs també han deixat per escrit que treballaran perquè hi hagi “acords parcials” i un “acord final” en la taula de diàleg.

En aquest document, titulat Acord marc per al diàleg i la negociació els dos executius es comprometen a apostar per la via de la negociació amb “com a mínim” dues reunions de la taula de diàleg aquest 2022.

De la reunió entre Vilagrà i Bolaños també n’ha sortir el compromís que els presidents del govern espanyol i de la Generalitat es reuneixin el 15 de juliol a la Moncloa.

En l’Acord marc per al diàleg i la negociació, els dos governs constaten que han “iniciat un procés de diàleg, negociació i eventuals acords per a la resolució del conflicte”.

Per donar “integritat, coherència i continuïtat” al procés negociador, ambdues parts “pacten” els principis i aspectes metodològics d’aquest procés, amb diversos objectius.

El primer, apunta el text, és la “superació de la judicialització”, respecte al que tots dos executius “es comprometen a contribuir al fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització i dificulta la cerca de solucions”.

Moncloa i Generalitat també reconeixen la “plena legitimitat política” de les diferents ideologies i projectes polítics democràtics, “sigui quina sigui la seva visió sobre el futur polític de Catalunya i de la seva relació amb l’Estat”; es comprometen amb els drets fonamentals de les persones vinculades a cada projecte i rebutgen la “criminalització o persecució” d’opcions polítiques.

El segon objectiu és la “cerca d’acords”, un punt en el que les dues parts es “comprometen a apostar per la via política i la cerca de solucions pactades per a la resolució del conflicte”, com també a “aprovar mesures concretes que representin un avanç mesurable de les negociacions”.

En tercer lloc, els dos governs acorden fins a vuit principis i aspectes metodològics, com que la taula de diàleg es reunirà “quan existeixin acords amb la finalitat d’informar la ciutadania”, que aquestes reunions es faran alternativament a Madrid i Barcelona i que la voluntat de les parts és celebrar “un mínim de dues reunions públiques” de la taula de diàleg en el que queda d’aquest 2022.

Els dos executius es comprometen a més a “facilitar un bon clima de diàleg per a la negociació”, amb voluntat “sincera” d’arribar a acords parcials o finals; i s’emplacen, “sobre la base de mesures concretes, a restaurar i garantir la confiança i la seguretat suficients”.

I, entre d’altres aspectes, s’assenyala que l’actuació de les institucions “garantirà en tot moment els drets fonamentals, la privadesa i la llibertat política i ideològica de totes les persones que s’identifiquen amb posicions polítiques i democràtiques a Catalunya, rebutjant actes, decisions o mecanismes il·legítims que vulnerin aquests drets”.

Aquests dos últims punts, segons assenyalen fonts del govern català, són interpretats des de la Generalitat com un “compromís” del govern central d’oferir “garanties” que no es repetiran situacions com el cas d’espionatge polític a l’independentisme a través del sistema Pegasus, si bé en el document entre tots dos executius no s’al·ludeix en cap moment de forma directa a aquesta polèmica.