A la seu de la presidència del govern de Cantàbria, al carrer Peña Herbosa, 29 de Santander, Miguel Ángel Revilla constata la seva paradoxa d’observar la bellesa d’un territori viu –“es veu un vaixell que arriba de Laredo amb el peix, vaques pasturant, cases...”– i, al mateix temps, veure’s obligat a viatjar a Madrid per a tot. “Tinc un pressupost de 26.000 euros de despeses de protocol i el 90% de la despesa és per anar a Madrid”, admet en una entrevista amb aquest diari. Sense voler-ho i com si fos un gir de justícia poètica, però, els palaus de la diplomàcia i les seus empresarials de Madrid adrecen ara la mirada a Santander. La culpa és del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador (AMLO), que, en una de les seves maratonianes rodes de premsa i davant el neguit per la mala relació amb Espanya, va oferir el nom d’un mediador que ell valora i estima molt: “El meu amic Miguel Ángel Revilla, un dels millors polítics del món.”

L’origen del cable AMLO-Revilla es troba a Ampuero, un municipi de la Cantàbria oriental que té 4.200 habitants i que acull el santuari de la patrona de la comunitat, La Bien Aparecida. En la casa quarter de la Guàrdia Civil d’Ampuero naixia, l’11 de març del 1893, José Obrador, avi matern d’AMLO, que, amb 14 anys i documentació falsa, va ser embarcat per la família amb rumb a un futur pròsper i que, després de desembarcar a Matanzas (Cuba), es va instal·lar a Mèxic el 1917.

Si Ampuero és l’origen del cable, el naixement de l’actual amistat ho deu tot a una carta que Revilla va enviar, l’1 d’agost del 2017, a López Obrador quan aquest liderava el Moviment Regeneració Nacional i era un candidat a la presidència. Després de lloar Mèxic com a “terra d’acollida” i de traslladar-li el seu “reconeixement a l’acollida que van rebre els exiliats durant la dictadura franquista”, el president de Cantàbria feia gala del seu bon olfacte polític. “Encara que soc conscient que el moment és complicat per la proximitat de les eleccions al seu país, on intueixo que serà elegit president, em complau fer-li arribar aquesta invitació”, el va convidar Revilla, tot invocant “els llaços familiars” que l’unien a Cantàbria. Vint dies després, López Obrador comunicava a un sorprès Revilla que els dies 8, 9 i 10 de setembre visitaria Cantàbria amb la seva dona, Beatriz Gutiérrez Müller, que havia pagat ja l’estada en un modest hotel de Santander i que si li faria el favor de recollir-los a l’aeroport de Bilbao, on arribarien procedents de Londres. Revilla no només va ser el xofer de López Obrador, sinó que li va organitzar un intens programa de viatge que va incloure una visita a Liébana amb motiu de l’Any Jubilar Lebaniego i una emotiva estada a Ampuero per retrobar-se amb els familiars que hi queden de la branca del seu avi matern. “I que consti que és un tipus a qui no li agrada massa viatjar”, recalca Revilla, cinc anys després de fer de xerpa a qui ara és un estret amic seu.

Quan López Obrador va acabar l’estada a Cantàbria, va invitar Revilla, que només ha sortit de l’Estat espanyol en set ocasions, quatre per anar a Mèxic, a la seva eventual presa de possessió. “No deixa de preocupar-me que et matin abans de les eleccions”, li va dir Revilla quan l’acompanyava a la porta d’embarcament a Bilbao. “Tranquil, Miguel Ángel. Ells saben que soc un mur de contenció contra la violència. Sense algú com jo, Mèxic seria un polvorí, i això no els convé”, li va dir AMLO. L’1 de desembre del 2018 tenia lloc la presa de possessió i Revilla acudia a la cerimònia a Mèxic com a invitat.

“I això d’ara... Que jo he de ser el mediador! Tot va començar amb aquella sorprenent roda de premsa seva de Las mañaneras”, evoca Revilla com si no ho processés del tot. “Tinc un amic, Miguel Ángel Revilla, a Cantàbria, a qui considero un dels millors polítics, no només d’Espanya, sinó del món. [...] És excepcional i té una capacitat de conciliació que ajudaria molt Espanya. I aquí em quedo”, va etzibar el president mexicà en ple litigi per si Espanya ha de demanar perdó a Mèxic pel passat colonial. “I l’ambaixador de Mèxic, abans d’agafar les credencials a Madrid, va venir a Santander a dir-me: «A les seves ordres.» Una bogeria!”, relata Revilla. Per una vegada i tractant-se de Mèxic, Santander disputa a Madrid la capitalitat de la diplomàcia.