Nascut el 21 de setembre del 1954 a Tòquio –tot i que es va criar a la prefectura de Yamaguchi, al sud-oest del Japó–, Shinzo Abe provenia d’una família en la qual la política era molt present. Així, el seu avi matern era el primer ministre Nobusuke Kishi, que va exercir el càrrec del 1957 al 1960; el seu besoncle i premi Nobel de la pau Eisaku Sato va ser un dels mandataris japonesos més longeus en el poder, del 1964 al 1972 –tot i que Abe el va superar–, i el seu pare, Shintaro Abe, va ser ministre d’Afers Estrangers en els governs de Yasuhiro Nakasone als anys vuitanta.

Llicenciat en ciències polítiques el 1977 per la Universitat Seikei de Tòquio, Shinzo Abe va completar els estudis a la Universitat del Sud de Califòrnia i, posteriorment, va treballar a la siderúrgica Kobe Steel fins que, el 1982, va fer els seus primers passos en el món de la política com a assessor del seu pare. No va ser, però, fins l’any 1993 que va ser escollit diputat del Partit Liberal Democràtic (PLD) representant un districte de la prefectura de Yamaguchi i va dirigir la facció més gran del partit, Seiwakai, abans encapçalada pel seu pare. Una dècada després, el 2003, va ser nomenat secretari general del partit, càrrec que va compaginar amb el de portaveu del gabinet de Junichiro Koizumi, a qui va succeir com a primer ministre l’any 2006 –quan Abe tenia 52 anys–, i es va convertir així en el primer cap d’estat japonès nascut després de la Segona Guerra Mundial. En aquest primer mandat, va supervisar les reformes econòmiques, alhora que va prendre una línia dura amb Corea del Nord i va intentar comprometre’s amb Corea del Sud i la Xina. Un any després, però, va dimitir enmig d’escàndols al seu partit i adduint problemes de salut.