Societat

L’home que va canviar el Japó

Shinzo Abe va impulsar un conjunt de reformes integrals per reactivar l’economia del país, que havia estat en deflació durant dècades

És el primer ministre nipó que més temps ha ocupat el càrrec

Actualment ja no tenia cap alt càrrec però mantenia el seu escó parlamentari i era un home molt carismàtic

Nascut el 21 de setembre del 1954 a Tòquio –tot i que es va criar a la prefectura de Yamaguchi, al sud-oest del Japó–, Shinzo Abe provenia d’una família en la qual la política era molt present. Així, el seu avi matern era el primer ministre Nobusuke Kishi, que va exercir el càrrec del 1957 al 1960; el seu besoncle i premi Nobel de la pau Eisaku Sato va ser un dels mandataris japonesos més longeus en el poder, del 1964 al 1972 –tot i que Abe el va superar–, i el seu pare, Shintaro Abe, va ser ministre d’Afers Estrangers en els governs de Yasuhiro Nakasone als anys vuitanta.

Llicenciat en ciències polítiques el 1977 per la Universitat Seikei de Tòquio, Shinzo Abe va completar els estudis a la Universitat del Sud de Califòrnia i, posteriorment, va treballar a la siderúrgica Kobe Steel fins que, el 1982, va fer els seus primers passos en el món de la política com a assessor del seu pare. No va ser, però, fins l’any 1993 que va ser escollit diputat del Partit Liberal Democràtic (PLD) representant un districte de la prefectura de Yamaguchi i va dirigir la facció més gran del partit, Seiwakai, abans encapçalada pel seu pare. Una dècada després, el 2003, va ser nomenat secretari general del partit, càrrec que va compaginar amb el de portaveu del gabinet de Junichiro Koizumi, a qui va succeir com a primer ministre l’any 2006 –quan Abe tenia 52 anys–, i es va convertir així en el primer cap d’estat japonès nascut després de la Segona Guerra Mundial. En aquest primer mandat, va supervisar les reformes econòmiques, alhora que va prendre una línia dura amb Corea del Nord i va intentar comprometre’s amb Corea del Sud i la Xina. Un any després, però, va dimitir enmig d’escàndols al seu partit i adduint problemes de salut.

Relacions internacionals

El 2012 va tornar a ser escollit president del PLD i primer ministre. De la seva gestió destaquen les polítiques “Abenomics” –una sèrie de reformes integrals amb l’objectiu de reactivar l’economia del país després de dècades de deflació– i la millora de les relacions entre el Japó i la Xina, així com també amb la Unió Europea i els EUA. Abe va ser primer ministre dos mandats més, fins que el 28 d’agost del 2020 va dimitir tornant a adduir motius de salut. És, però, el mandatari japonès que ha estat més temps en el càrrec. Abe, mentor de l’actual primer ministre, Fumio Kishida, ja no tenia cap alt càrrec, tampoc al partit, però va mantenir el seu escó parlamentari i era un home molt carismàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.