El Consell de la Unió Europea (UE), la institució que representa els vint-i-set països membres, ha manifestat aquest dimecres les seves “fortes reserves” al pla pressupostari proposat pel Parlament Europeu per a la cambra el 2023, un moviment molt inusual que es deu, segons els Estats membres, a la sol·licitud de l’Eurocambra d’augmentar en gairebé 170 llocs el seu personal l’any vinent.

El Consell, que va adoptar aquest dimecres la seva posició per negociar amb el Parlament la totalitat del pressupost de la UE per al 2023, ha criticat durament els plans de despesa de la mateixa Eurocambra, amb 52 nous llocs i 116 assistents acreditats més que se sumen als 142 llocs i 180 personal addicional extern que ja havia sol·licitat per al 2022.

Aquest òrgan ha explicat que, a causa de la inflació elevada, ja hi ha un risc que no es respecti el sostre de despesa de la secció del pressupost europeu d’on obtenen els seus recursos les institucions europees, per la qual cosa la sol·licitud pressupostària del Parlament obligaria la resta d’institucions a “suportar la càrrega de contenir les seves despeses administratives”.

El Parlament Europeu atribueix els nous càrrecs a la “necessitat d’augmentar els recursos per protegir la integritat dels seus sistemes d’informació i comunicació a la llum de les actuals tensions geopolítiques”. La institució aclareix que l’increment de despesa per a assistents no es tradueix en nous contractes directament, sinó en la possibilitat per als eurodiputats d’efectuar aquests contractes.

El fre del Consell al pressupost del Parlament és particularment inusual pel pacte de cavallers entre institucions pel qual no es qüestionen mútuament els pressupostos institucionals en la negociació dels comptes anuals del bloc comunitari.

Polèmica per la renovació de la secretaria general
Les reserves dels Estats membres arriben en el context dels plans per crear una nova direcció general al Parlament Europeu que s’atribuiria al grup de l’Esquerra a canvi que aquesta petita formació se sumi a una coalició per elevar l’actual cap de gabinet de la presidenta Roberta Metsola, Alessandro Chiocchetti, a secretari general de la institució.

Fonts parlamentàries desvinculen els dos casos i assenyalen que la nova direcció general es composaria de personal parlamentari ja existent i no de noves contractacions.

Malgrat això, el nomenament està causant polèmica a nivell intern per una aparent relaxació dels requisits d’experiència per accedir al càrrec, vista com una manera d’adaptar el lloc al perfil de l’italià, que ja era de per si controvertit per haver estat assessor d’un membre del cercle més proper a Silvio Berlusconi que va ser condemnat el 2014 a set anys de presó pels seus vincles amb la màfia.

Les mateixes fonts apunten, no obstant, que el grau d’experiència requerit per accedir al càrrec de secretari general és el mateix des de fa deu anys, només que és la primera vegada que s’aplica en la selecció d’aquesta posició perquè l’actual secretari, Klaus Welle, ho és des de fa tretze anys.

A la coalició que dona suport a l’italià també hi ha, per ara, el grup liberal Renovar Europa, si bé una de les seves eurodiputades més actives, la neerlandesa Sohpie in’t Veld, ha compartit una carta en la qual qualifica el possible nomenament de Chiocchetti com a “no equilibrat, no basat en el mèrit i no professional”, a més de veure “absurda” la creació d’una nova direcció general.

En una altra carta, també els representants dels treballadors parlamentaris i dels sindicats adverteixen que donar llum verd a aquests nomenaments “reduiria a escombraries la credibilitat i la integritat del Parlament Europeu com a institució i dels seus eurodiputats”.

La convocatòria per presentar candidatures a la secretaria general, oberta fins a l’1 d’agost, és “un procediment obert i transparent per elegir el candidat més competent i que sigui capaç d’aconseguir un suport majoritari” dels membres de la Mesa del Parlament, responsable de l’elecció del nou secretari general, segons fonts properes a la presidència de l’Eurocambra.