El govern de Letònia ha decidit aquest dijous permetre la demolició d’almenys 69 monuments, plaques i altres objectes commemoratius que exalcen l’ocupació soviètica i nazi així com esdeveniments o persones relacionades amb aquestes èpoques.

La demolició d’aquests objectes s’afegeix a la ja ordenada del controvertit Monument a la Victòria de la capital, Riga, que va ser inclòs en una llista de llocs d’aquests períodes històrics en una llei aprovada el 23 de juny.

La llista dels que poden ser destruïts va ser elaborada pel Consell de Patrimoni Nacional de Letònia, la Unió d’Artistes i el Museu de l’Ocupació de Letònia i inclou monuments commemoratius, estàtues, plaques i altres objectes públics a 23 municipis de tot el país .

La majoria d’aquests objectes són o poc coneguts o amb prou feines visitats pel públic i alguns estan en llocs difícilment accessibles, segons ha informat l’agència local LETA.

Només el Monument a la Victòria de Riga, construït als anys vuitanta del segle XX amb diners obtinguts en llocs de treball soviètics i d’altres fonts, ha estat al centre de la polèmica per les celebracions a gran escala convocades majoritàriament per letons russòfons i a l’estil soviètic de les celebracions del Dia de la Victòria el 9 de maig, que commemora la derrota nazi el 1945.

Molts letons veuen en aquests esdeveniments una glorificació dels 46 anys d’ocupació soviètica, que van començar amb la derrota d’Alemanya.

Els països d’Europa occidental i els Estats Units celebren el 8 de maig com el dia de la Victòria i la data soviètica es considera resultat de la petició del líder soviètic Josef Stalin de celebrar una segona cerimònia de derrota nazi que va passar quan Moscou ja estava en un altre fus horari.

La decisió d’enderrocar el monument de Riga i autoritzar la demolició d’altres a tot el país no havia estat entre les prioritats de l’agenda pública fins que Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer.

Després de dos anys de restriccions per la pandèmia es va autoritzar una commemoració restringida el 9 de maig d’aquest any que va incloure una ofrena floral, seguida d’una manifestació no autoritzada el 10 de maig, quan es van desplegar banderes russes i les televisions van mostrar gent que exalçava la invasió russa d’Ucraïna i que amenaçava amb un destí similar per a Letònia i les altres repúbliques bàltiques.

Encara no és clar qui pagarà les demolicions, encara que molts dels objectes estan a sòl municipal i hauran de ser retirats per les autoritats locals. Algunes localitats letones ja han procedit a retirar monuments a cementiris on estan soterrats soldats soviètics.

Tot i això, el consell municipal de la ciutat de Daugavpils, històricament poblada per habitants d’ètnia russa, ha impugnat la llei que autoritza les demolicions davant el Tribunal Constitucional de Letònia.