Taula ja i per desjudicialitzar
Aragonès i Sánchez pacten reunir la taula de diàleg l’última setmana de juliol i sense ells per desbrossar la repressió
En joc la fi de causes com la del jutjat 13 i reformar la sedició
Díaz hi agafarà pes i creix la pressió sobre Junts
Rebuda a peu de l’escalinata de La Moncloa, rostre somrient i exultant de Pedro Sánchez i cara de prudència de Pere Aragonès, l’encaixada de salutació inicial i una segona ja més dedicada als fotògrafs i propiciada pel president espanyol, i mig metre de separació entre ells com a metàfora de la distància que es resisteix a desaparèixer entre ells. Aquesta va ser la postal que ahir va obrir l’àlbum de l’enèsim desglaç –aquest pel glacial espionatge de Pegasus– i en què, a diferència de la cita precedent del 29 de juny del 2021, l’expressivitat no era censurada gràcies a la fi de la mascareta obligatòria. En poc més d’una hora i mitja i en un clima “correcte i respectuós”, el president de la Generalitat i el president espanyol van acordar que la taula de diàleg es reuneixi ja, en un dia per concretar de la setmana del 25 al 31 de juliol (els dies que se sospesen ara són dimecres, dijous o fins i tot divendres), i que sigui per formalitzar-hi acords en la desjudicialització. La incògnita és com: Aragonès insisteix en l’amnistia i és Sánchez qui ha de fer la contraoferta que desbrossi causes com la del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i aplani el retorn dels exiliats. “Posar fi a la criminalització i la repressió és imprescindible per avançar en el procés de negociació”, avisa Aragonès.
La relació d’Aragonès i Sánchez no coneix hores planes. Si la reunió del juny del 2021 arribava després de la concessió dels indults i ambdós admetien “grans diferències en el diagnòstic”, ahir es van retrobar dos líders espiats amb el software Pegasus que gràcies a l’ofici de Laura Vilagrà i Félix Bolaños han reconstruït els ponts i han pactat una metodologia que ha de conduir a la concreció. El camí aplanat per ells i culminat en la foto d’ahir es visualitza al marcador del Congrés, on ERC ha votat a favor de la pròrroga de les mesures anticrisi i ha fet una abstenció en la llei de memòria democràtica que és qualificada de “vigilant” però que té el valor afegit de l’autoria de molts punts de la llei encara que no els hagin votat a favor. “Les dificultats del moment obliguen totes les parts a sobreposar-se a la situació i buscar solucions”, constatava Aragonès en la roda de premsa posterior a Blanquerna.
Els presidents s’aparten
A diferència de la taula del 15 de setembre del 2021 a Barcelona, amb Sánchez al Palau de la Generalitat, en aquesta ocasió tots dos presidents fan un pas al costat sincronitzat i ells no encapçalaran les respectives delegacions en la cita de Madrid d’aquí a quinze dies. Si en el cas de la Generalitat això posa pressió a Junts, ja que el vicepresident Jordi Puigneró podria optar per encapçalar la delegació si el partit no se sentís vetat, en el cas de La Moncloa fa que Yolanda Díaz opositi a ser la més alta autoritat si la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, allunyada del dia a dia de la carpeta catalana, no li usurpa la plaça només per evitar una foto en què el PSOE no sigui la veu cantant, perquè Bolaños és ministre de Presidència i prou. “He informat el meu govern de la convocatòria i la meva voluntat és que hi participin”, va dir Aragonès sobre Junts dos dies després que fos Sánchez qui pregués a Míriam Nogueras que Junts se sumi a la taula, però no amb Jordi Turull sinó amb consellers. “La composició i qui presidirà i encapçalarà la delegació del govern espanyol ho dirà el govern espanyol, jo no els ho diré”, hi afegia sobre el protagonisme de Díaz, amb qui ERC manté una tensió no resolta des que ERC no va votar la reforma laboral al Congrés.
Sobre si es reserva ja per a un eventual acord final, Aragonès aclaria: “Els presidents intervindrem en moments de dificultat.” I tot i saber que el 2023 és un any electoral i de presidència espanyola de la UE, avisa: “El procés ha de continuar en qualsevol de les circumstàncies mentre no es resolgui. El 2023 serà un any electoral però ens hem de sobreposar a les dificultats.”
Conscients que Sánchez creu que ha pagat el preu de la seva estabilitat amb els indults, Aragonès alerta que la desjudicialització és només l’epíleg d’una votació. “Abordar-ho és imprescindible, però som lluny de resoldre el conflicte.” “Mentre la ciutadania no tingui possibilitat de decidir el futur polític del país, estem lluny d’acabar el conflicte”, va reblar. “No s’ha parlat de sedició i no s’ha parlat de pressupostos”, sostenia la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. Ella hi té un seient fix, a la taula que ara busca més comensals.
