Ha cos­tat més del pre­vist, però el Par­la­ment final­ment ha posat fil a l’agu­lla per inves­ti­gar el Cata­lan­gate. Dijous, aca­bat el que en prin­cipi ha estat l’últim ple del període de ses­si­ons, una breu reunió de la junta de por­ta­veus va apro­var la desig­nació de l’excon­se­llera exi­li­ada i por­ta­veu adjunta d’ERC, Merit­xell Ser­ret, com a pre­si­denta de la Comissió d’Inves­ti­gació sobre l’Espi­o­natge de Repre­sen­tants Polítics, Acti­vis­tes, Peri­o­dis­tes i llurs Fami­li­ars per part del Regne d’Espa­nya amb els Pro­gra­mes Pega­sus i Can­diru, un nom gai­rebé tan llarg com els més de dos mesos que ha tri­gat a des­en­ca­llar-se la ini­ci­a­tiva. I és que després que a l’abril esclatés el cas d’espi­o­natge mas­siu, la mesa del Par­la­ment havia apro­vat ja el 10 de maig la cre­ació de la comissió a petició con­junta d’ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, que es van aco­llir a la via del punt 67.3 del regla­ment per en teo­ria agi­lit­zar els tràmits, ja que faculta, un cop l’any, que l’apro­vació no hagi de pas­sar pel ple si ho dema­nen almenys tres grups.

El pas següent, però, havia de ser el nome­na­ment d’un pre­si­dent, punt en què el des­a­cord entre ERC i Junts va embar­ran­car la situ­ació fins al punt que la CUP, a final de juny, va expres­sar públi­ca­ment el seu males­tar i va acu­sar els dos par­tits de “boi­co­te­jar” la inves­ti­gació. Fonts con­sul­ta­des ara d’un i altre soci de govern adme­ten implícita­ment que hi ha hagut dis­crepàncies, si bé evi­ten entrar en detalls i posen l’accent en el fet que final­ment ha arri­bat l’entesa. “S’ha des­en­ca­llat pel seu propi pes”, es limi­ten a des­criure fonts d’ERC. “Res d’espe­cial, s’ha nego­ciat la pre­sidència i nosal­tres esta­rem a la mesa”, rema­ten fonts de Junts, en què avan­cen que es nome­narà el vice­pre­si­dent del par­tit, Josep Rius, por­ta­veu en la comissió.

El següent pas ara és la sessió cons­ti­tu­tiva, per a la qual encara no hi ha data, si bé les fonts repu­bli­ca­nes apun­ten que hau­ria de ser “en els pròxims dies”, per la qual cosa no des­car­ten que es con­vo­qui la set­mana entrant. Quan es faci haurà d’encar­re­gar un pla de tre­ball que inclo­gui un calen­dari de ses­si­ons i una llista de la docu­men­tació i les com­pa­rei­xen­ces que es dema­nen. I en aquest sen­tit, tot i que han evi­tat avançar noms, els grups sobi­ra­nis­tes, que hi tre­ba­lla­ran con­jun­ta­ment, tenen clar que volen que alts càrrecs de l’Estat se sot­me­tin a les pre­gun­tes dels dipu­tats. L’objec­tiu, des­crit ja en l’acord de cre­ació, no és altre que fer sor­tir a la llum el màxim de detalls sobre les intro­mis­si­ons denun­ci­a­des a mòbils de 65 inde­pen­den­tis­tes; les estruc­tu­res de l’admi­nis­tració de l’Estat que han par­ti­ci­pat en elmo­ni­to­ratge; els coman­da­ments que han pres deci­si­ons; l’abast tem­po­ral i la moti­vació; els pro­ces­sos de con­trac­tació i finançament del pro­gra­mari i els ele­ments neces­sa­ris per a l’espi­o­natge, i la tutela judi­cial, “si és que ha exis­tit”, que ha tin­gut l’ope­ració, sigui de la sala ter­cera del Tri­bu­nal Suprem o d’altres òrgans juris­dic­ci­o­nals. La comissió, que es dona un any per pre­sen­tar un dic­ta­men que haurà d’apro­var el ple, també es fixa si escau pro­po­sar nor­mes per sal­va­guar­dar els drets bàsics en casos així, impul­sar acci­ons legis­la­ti­ves i judi­ci­als i exi­gir les res­pon­sa­bi­li­tats “polítiques, penals o civils” per­ti­nents.

Aquesta serà l’única inves­ti­gació par­la­mentària que hi hagi sobre el cas, ja que el 3 de maig es va tom­bar la petició perquè es creés una comissió simi­lar al Congrés, amb els vots del PP i el PSOE, que va adduir que ja se’n dona­rien detalls, a porta tan­cada, a la comissió de drets ofi­ci­als i s’ini­ci­a­ria una inves­ti­gació interna en el CNI.