En la seva enèsima aparició als estius de Peralada, els americans Pink Martini van triomfar amb l’inconfusible còctel d’easy listening, música lleugera internacional i èxits del cinema d’antany. Ambientats per potents llums a l’estil Broadway, dominava el color rosa (com el nom del grup) i el rosella, com el vestit de la cantant China Forbes, que va enlluernar des de bon principi amb les emblemàtiques Amado mio i Sympathique: un inici rotund, amb la diva incitant el públic a picar de mans i cantar les tonades.

Forbes havia de compartir l’estrellat amb l’altra vocalista de la banda, Storm Large, que va estar impossibilitada degut a la covid. Però no hi ha raó per a la queixa: a part de l’expressivitat i de l’eximi control vocal, China és capaç d’omplir l’espaitemps amb la seva presència glamurosa i clamorosa, compartint el rol d’amfitriona amb el pianista i director musical Thomas Lauderdale, que, esforçant-se per llegir en català algunes introduccions a les cançons, va provocar riallades còmplices de l’audiència. Thomas i China eren com dos peixos a l’aigua, fent tot tipus de bromes i felicitant el director del festival, Oriol Aguilà, pel seu aniversari. A vegades potser se sentien massa com a casa, equivocant-se amb l’alineació i oblidant fins i tot el moment del bis, que va resultar un pèl entrebancat.

En general, però, va ser un goig veure l’escenari ple amb una vintena d’excelsos músics, incloent una secció de cordes, diversos percussionistes, vents i dos coristes de luxe: el nord-americà Jimmie Herrod i la mexicana Edna Vázquez, que encara van poder protagonitzar alguns temes, com Exodus o Quizás, respectivament. I, és clar, la Big Band Martini també va lluir-se en l’interludi Flying Squirrel, una mena de jam session music-hall, amb solos impecables dels metalls, el contrabaix i les percussions. El públic gaudia, aixecant-se finalment per ballar la mítica Brazil, en vibrant ritme festiu. El magnètic hit d’Ary Barroso ja és octogenari i el combo de Portland porta 28 anys de carrera utilitzant-lo per tancar amb solvència el seu espectacle de varietats. I tot fa pensar que no serà l’última vegada.