Arribarà d’aquí a només unes hores –tot fa pensar que demà o demà passat– la tercera reunió de la taula de diàleg i negociació, i les posicions dels socis de govern respecte a aquesta qüestió semblen més allunyades que mai. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, van refermar ahir que confien que la reunió servirà per tancar les primeres concrecions sobre l’agenda antirepressiva, i van recordar a Junts que l’aposta pel diàleg figura a l’acord entre els partits i al primer punt del pla de govern. “Al final vam redactar que, malgrat l’escepticisme, Junts col·laborarà de forma honesta i lleial en la taula. Doncs d’això es tracta”, etzibava Vilagrà a Catalunya Ràdio, on recordava, a més, que l’informe Cilevics del Consell d’Europa també reclama un “procés de negociació profund i honest”. “Ens agradaria que al camí s’hi sumessin tots els companys de viatge, en lloc de posar-hi pedres”, hi afegia Vilalta després de l’última reunió de la permanent d’ERC abans de vacances. “Qui se n’exclou en el fons ens està debilitant, fa un flac favor als interessos de l’independentisme i als grans consensos”, acusava, fins i tot, els seus socis.

Lluny de donar-se per al·ludit, però, Junts va refermar el discurs per distanciar-se de la taula, ja que el seu portaveu, Josep Rius, reclamava “girar full i passar a l’acció”. Per fer-ho, es proposa reprendre els contactes per refer la unitat estratègica, i consensuar entre totes les forces i entitats independentistes una nova etapa basada en la “confrontació democràtica” que forci una negociació “real” sobre la qüestió de fons, el dret a l’autodeterminació. “És l’únic que resol el conflicte polític”, resumia Rius, que si bé deia que aniran “pas a pas” en funció del que surti de la taula, ja es resignava al fet que des de la política no es podrà canviar la “lògica perversa” d’una part de la justícia espanyola, i posava com a exemple la repetició que s’ha ordenat del judici als síndics de l’1-O que havien estat absolts. “A una part del poder judicial espanyol cap reunió no l’aturarà”, lamentava.

Sigui com sigui, Vilagrà recordava que els socis es van donar uns mesos per negociar, i llavors s’avaluarà i si no va bé s’obrirà “una nova etapa”, però no creu que s’hagi arribat encara a aquest punt. “Hi hem d’aprofundir i hi hem de creure; si no t’hi impliques i no treballes, segur que no obtens resultats”, assenyalava, i recordava que enguany hi haurà com a mínim dues taules i, per tant, dues ocasions per tancar acords, fins i tot alguns que no es puguin explicar. “D’ara fins a final d’any mirarem quins resultats s’obtenen, i si no, una altra etapa”, insistia, posant pressió a les parts.

La consellera confia a tancar “acords parcials” per desjudicialitzar el conflicte, en la línia per exemple del delicte de sedició o d’acusacions particulars per mobilitzacions al carrer. “S’ha volgut posar fi al moviment independentista des del punt de vista judicial, i ens hem conjurat per trencar aquesta dinàmica”, resumia, i avisava el govern espanyol que si creu que ho resol amb l’agenda del reencuentro “va molt equivocat”. També Vilalta advertia que “el temps de les bones paraules i les intencions es va acabant”, i negava que ERC hagi renunciat a l’autodeterminació, ja que els avenços que hi pugui haver en matèria antirepressiva són “l’etapa prèvia” a poder entrar “en el fons” del conflicte, que és el dret a decidir. “Perquè això passi el millor marc és posar fi a la criminalització i la judicialització, ho hem d’anar fent tot”, subratllava.

Des del PSC, la portaveu Elia Tortolero celebrava la nova taula per pactar “punts de trobada”, i si bé evitava entrar en possibles acords, es mostrava a favor d’una reforma del delicte de sedició, punt pel qual els comuns també proposaven ahir que es comenci. “Entenem que en el moment que hi hagi consens per part dels diferents grups i pugui anar avançant, el govern espanyol la portarà al Congrés i podrà tirar endavant”, raonava Tortolero, que insistia també que es convoqui una taula entre partits a Catalunya.