Jordi Cuixart, president d’Òmnium Civil Rights Europe (OCRE), ha explicat avui en un acte de denúncia del CatalanGate, que serà l’encarregat de representar l’estratègia internacional d’Òmnium cultural a Europa, amb l’objectiu de seguir denunciant la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol contra el moviment independentista.

És per aquest motiu que Cuixart traslladarà temporalment la seva residència a Suïssa. “Volem utilitzar tots els fronts per aconseguir el nostre objectiu que és l’assoliment de la República Catalana” perquè “estem convençuts que ho tornarem a fer i ho farem junts”, ha dit l’ex president d’Òmnium intervenint via teleconferència des de Suïssa..

A l’acte, celebrat a Sant Just Desvern, Jordi Cuixart ha explicat que un dels fronts principals on Òmnium Cultural posarà el focus de la denúncia és a la seu de les Nacions Unides, a través d’Òmnium Civil Rights Europe (OCRE), que encapçala des del mes de febrer, quan va deixar la presidència de l’entitat.

En el front internacional, a més de la direcció d’OCRE i l’activitat de denúncia de la vulneració de drets humans a institucions europees i organitzacions internacionals, Jordi Cuixart també té pendent de resoldre el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’Estat espanyol pel seu empresonament durant gairebé quatre anys.

A Suïsa Cuixart desenvolupa tasca política però no ha abandonat la seva ocupació professional, al capdavant de la firma Aranow amb seu a Polinyà, al Vallès Occidental, i a més està creant un centre d’innovació amb una universitat del país helvètic.

A l’acte d’avui hi ha participat també el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i l’advocada penalista Anaïs Franquesa. El d’avui és una més de les xerrades que Òmnium farà arreu del país en el marc de la campanya de denúncia del CatalanGate, el cas d’espionatge més gran mai demostrat.

Antich ha titall “d’escàndol monumental” els 65 casos d’espionatge demostrats i avalats per CitizenLab i Amnistia Internacional. L’advocada Anaïs Franquesa, al seu torn, ha volgut deixar clar que “els estats no tenen un poder il·limitat per fer el que vulguin, els límits els marca sempre el respecte als drets fonamentals”.