Presidents fora d’escena

La delegació espanyola, al seu torn, repetirà l’alineació de la cita prèvia del 15 de setembre del 2021, a excepció de Pedro Sánchez, que ara fa un pas al costat coordinat amb Aragonès i tots dos surten de l’escena. La delegació estarà encapçalada pel ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, i estarà integrada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz; la ministra de Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez, i el ministre de Cultura i Esports, l’ex primer secretari del PSC Miquel Iceta.

Diferència subtil al text

La Generalitat i La Moncloa van enviar un comunicat similar per informar de l’hora de la reunió, les deu del matí, amb una diferència subtil. El català refereix que el motiu de la trobada és “per abordar el conflicte polític”, mentre que l’espanyol és més asèptic i no en diu ni això. Com és habitual, les rodes de premsa posteriors es faran per separat. El ministre Bolaños serà qui posarà veu al govern espanyol des de La Moncloa, i Vilagrà serà la veu catalana que n’oferirà el balanç des de la delegació de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, al cèntric carrer Alcalá.

Desjudicialització, ara

Com que l’amnistia no és la solució que s’acordarà avui, la incògnita és quina serà la contraoferta avalada per la part espanyola que desbrossi causes com la del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona o la dels síndics de l’1-O i que aplani el retorn dels exiliats. En aquest sentit, la reforma del Codi Penal per reescriure-hi o abolir-hi el delicte de sedició (article 544) ha tornat a revifar com a antídot. “Valorem que ens puguem acostar al que estableixen altres països europeus però som conscients de les dificultats amb les majories parlamentàries actuals”, es va limitar a dir ahir la ministra portaveu. “Posar fi a la criminalització i la repressió és imprescindible per avançar en el procés de negociació”, va dir Aragonès el 15 de juliol en sortir de La Moncloa. Els republicans no creuen que l’obertura del judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, hagi d’alterar la reunió, ja que circumscriuen el cas a un eventual fraccionament de contractes, no pas a una persecució política equiparable a la repressió desencadenada arran de la tardor del 2017.

Secretisme per convocar

Els presidents Aragonès i Sánchez van acordar el 15 de juliol a Madrid que la taula es reactivaria l’última setmana de juliol, després que la Generalitat congelés les relacions amb l’Estat per l’escàndol de l’espionatge polític del Catalangate. Ras i curt: la part espanyola espiava la catalana. Superat aquest escull –Aragonès ja no reclama públicament el cap de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el president Sánchez es presenta també com a espiat–, la confirmació de la data de la reunió no va arribar fins ahir a les quatre de la tarda. Al migdia, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, encara es va resistir a confirmar-la, amb l’argument que encara s’estaven acabant d’ultimar els preacords. I el mateix feia a La Moncloa la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. Es dona la circumstància que les dues parts s’han imposat tant de secretisme que es va fer el pas d’informar del dia i l’hora de la cita amb només divuit hores d’antelació, tot i que a mig matí començava a ser un secret de domini públic.

La taula és el preu que ERC va posar al PSOE pel pacte d’investidura de Sánchez i la reunió inaugural va tenir lloc el 26 de febrer del 2020 a Madrid i va ser encapçalada a La Moncloa per Sánchez com a amfitrió i pel president Quim Torra. Després de presentar el sostre de despesa –198.221 milions, un 1% més– com a pas previ a l’elaboració del pressupost estatal del 2023 i de consensuar dues dècimes més de marge de dèficit amb la Generalitat –del 0,3% en lloc del 0,1%–, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, vinculava la cita de la taula de diàleg d’avui amb la bona predisposició que veu en ERC per votar els comptes al Congrés.